Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Concepción Josefa Tarazaga Colomer

Identificació:Professora de magisteri, renovadora, d'esquerres, exiliada
Data de naixement:agost de 1890
Data de defunció:1957
Relacions familiars:Filla de Santiago Tarazaga Villegas, de Ciudad Real, i de Concepción Colomer Tormo, d'Albaida (la Vall d'Albaida).
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:Mèxic
Llocs de vinculació:València
Ourense
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    pedagoga
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    La professora Concepción Tarazaga és un exemple de la manera que els països que reberen els intel·lectuals exiliats, pogueren gaudir d’uns professionals que dispensaren un magisteri renovador i que avançaren del que restaren privats els seus compatriotes, per les mesures depuradores i repressores del franquisme.


    Valenciana de naixement, estudià Magisteri a la Normal de València on aconsegueix el títol de mestra de Primera Ensenyança (1906), que li permet traslladar-se a Madrid on estudiarà en l'Escola Superior del Magisteri, formant part de la sisena promoció de Lletres. Uns estudis que simultaneja amb els de “Métodes i procediments per a l’ensenyament especial de sordmuts i de cecs" en el Col·legi Nacional de sordmuts i cecs de Madrid on va fer, de manera voluntària, les pràctiques amb xiquets amb minusvalies i on s'encarregà de la gimnàstica educativa.


    Finalitzada l'estada a Madrid, la seua primera plaça de professora normalista fou a la Normal femenina d'Ourense, on exercirà des de 1919 fins a desembre de 1923 impartint  "Gramàtica i literatura espanyola amb exercicis de lectura", “Història Antiga i Medieval” i Geografia. D’Ourense es trasllada a la Normal de mestres de Les Palmes i s'encarrega de les matèries de "Pedagogia, la seua història i rudiments de dret i legislació escolar". Quan es crea la Normal femenina, s'hi trasllada, on en serà directora.


    Al 1930 torna a demanar trasllat, aquesta vegada a la Normal Femenina de València, on impartirà Geografia, Gimnàstica rítmica i Pedagogia. Amb la unificació de les Normals continua impartint aquestes assignatures però en febrer del 1935 és declarada excedent forçosa amb dos terços del sou, segons l’Ordre Ministerial de 22/01/1935. Tres mesos després, però, es reincorpora encarregant-se d'impartir Història de la Pedagogia i una secció d'alumnes de legislació escolar en el grau cultural. Durant l'etapa republicana seria la secretària de l’Escola Normal de Magisteri de València, llevat de l’etapa d’excedència.


    Afiliada a l'Aliança d'Intel·lectuals per la Defensa de la Cultura de València, participarà de manera activa en els actes per ella organitzats. Dona molt activa, no va reduir la seua tasca pedagògica a la docència i, preocupada pels més menuts, en especial els de classe treballadora, fou vocal de la Junta de Protecció a la Infància de València, delegada i encarregada de l'organització i règim interior i pedagògic de les primeres escoletes de xiquets per a fills de mares treballadores a València, i col·laboradora en l’organització de colònies escolars d'estiu. Durant la guerra, des de l'Escola Normal organitzà cantines escolars per als xiquets refugiats de Madrid i diverses iniciatives per confeccionar roba per al front.


    Finalitzada la guerra va ser sotmesa a procés de depuració i sancionada amb la separació de la docència per l'article 171 d'abandó de destinació, ja que s’havia exiliat a França. D'ací es traslladaria a Mèxic on va treballar impartint classes en l'Instituto Hispano-Mexicano Ruiz de Alarcón de la ciutat de Mèxic, una de les institucions docents fundades pels exiliats amb l’ajut del govern mexicà, encara que fou una experiència fallida.


    Guillermina Medrano, alumna seua, la definia: “Mujer apasionada, buena profesora y deseosa de ayudar a sus alumnas. Y con ideales muy firmes que la arrojaron al destierro. Creo que de quedarse en Valencia hubiera terminado en la cárcel o… algo peor. ”

    Obra:
    Fonts orals:

    Entrevistes amb Guillermina Medrano Aranda, anys 1997, 1998 i 1999.

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Arxiu Històric de la Universitat de València. Expedient personal, signatura 1388/44.

    Fonts iconogràfiques:

     

    Fonts bibliogràfiques:

    Aznar Soler, Manuel; Blasco, Ricard (1985). La política cultural al País Valencià (1927-1939). València: Institució Alfons el Magnànim.

     

    García, Manuel (ed.) (1995). Homenaje a Manuela Ballester. València: Institut Valencià de la Dona, p. 61

     

    Carta de Guillermina Medrano a Carmen Agulló, des de Washington. Gener de 1997.

     

    Cruz Orozco, José Ignacio (2004). Maestros y colegios en el exilio de 1939. València: Institución Alfons el Magnànim, p. 90

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Institucionisme
    • Republicanisme
    Vinculada a les entitats:
    • Institució Lliure d'Ensenyament (Madrid)
    • Aliança d'Intel•lectuals per la Defensa de la Cultura. Secció de València de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura
    • Escola Superior d'Estudis de Magisteri (Madrid)
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Carme Agulló Díaz
    Darrera modificació:2010-10-11 13:39:19