Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

María Carbonell Sánchez

Identificació:Pedagoga
Data de naixement:abril de 1852
Data de defunció:agost de 1926
Relacions familiars:La seua germana Josefa Carbonell Sánchez fou també professora de la Normal femenina de València, coincidint pràcticament en els mateixos anys en el seu Magisteri.
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:València
Granada
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    pedagoga
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Mestra, filla i germana de mestra, Maria Carbonell és una de les figures més recordades de la pedagogia valenciana. Posseïdora d’una completa formació pedagògica, va combinar teoria i pràctica i va exercir durant tota la seua vida el magisteri, bé en escoles primàries o en l’Escola Normal. Alhora, es convertia en una excel·lent divulgadora de les idees regeneracionistes, mitjançant una copiosa producció escrita i una no menys abundant presència en tota mena de congressos i jornades.

Inicià els seus estudis en la Normal Femenina de València, on aconseguirà el títol elemental (1870) i el superior de mestra (1871) i comença la seua trajectòria professional en varies escoles valencianes, entre elles les de Russafa, Xest i les del carrer Corona i Barques a València. El 1891 obté el títol de mestra de Normal a l’Escola Normal Central de Mestres (Madrid), i l’especial de sordmuts i cecs.

Ja el 1900 és professora de l’Escola Superior de Mestres de Granada, on sols romandrà un any. Es trasllada el 1901 a València, on exercirà fins al 1922 quan es jubile. Ací imparteix les matèries d’Antropologia i Principis de Psicogenèsia; Pedagogia; Història de la Pedagogia, Rudiments de Dret i Legislació Escolar.

Combina la seua docència oficial amb les classes que imparteix a la Institució per a l’Ensenyament de la Dona, continuant una relació amb l’institucionisme que havia començat a Madrid i perduraria al llarg de tota la seua vida, sent especialment visible el seu influx en els tres temes centrals de la seua preocupació pedagògica: l’educació de les dones, l’higienisme i la pedagogia social, que seran tractats amb profunditat tant en les seues intervencions en els nombrosos congressos i activitats educatives en què participa (Assemblees Pedagògiques de València, IX Congreso de Higiene y Demografia, Congreso Pedagógico Nacional, Congressos Pedagògics de Saragossa, París i Brussel·les), com en les seues col·laboracions en revistes pedagògiques (La Escuela Moderna i El Educador Contemporáneo) i en articles dels diaris valencians (El Mercantil Valenciano, Las Provincias i La Voz Valenciana). A més seria autora de vàries obres didàctiques.

La seua intensa activitat s’estén a l’àmbit social, i exercirà diferents càrrecs en una important quantitat d’associacions i institucions de caràcter assistencial: Colonias Escolares de València, la Asociación para el fomento de la Cultura y de la Higiene en España,  la Junta Provincial de Protección a la Infancia y Represión de la Mendicidad, el Comité Femenino de Higiene...

Al mateix temps tindrà una influent presència en la vida cultural valenciana, sobretot a través de l'Ateneu Científic i de l'Ateneu Pedagògic, encara que no reduirà la seua presència a València i serà sol·licitada per pronunciar conferències en tot l’estat. No descuidà, tampoc, les reivindicacions en el terreny professional, i serà membre destacada de l'Associació del Professorat d'Escoles Normals.

Feminista identificada amb els pressupostos del catolicisme social i el regeneracionisme, mantingué postures molt properes a les de Rosa Sensat, defensant una educació femenina més pràctica i útil, fonamentada en pressupostos científics i donant una gran importància a la higiene i a l’educació física de les dones.

El desembre del 1915 fou nomenada filla predilecta de València i se li va oferir un homenatge. Tot plegat, els escrits dedicats per les seues alumnes i diverses personalitats serien recollits al llibre Homenaje a María Carbonell prologat per Félix Martí Alpera. Es jubila el 1922, i el 1928, dos anys després de la seua mort, la Institució per a l'Ensenyament de la Dona li retria un homenatge al Paranimf de la Universitat en el què destaquem la participació de Carmen García de Castro, “qui ressaltaria el seu vessant com a pedagoga dins i fora de la classe".  

Obra:

Los pequeños defectos: ligeros estudios sobre la educación de la juventud. (1888 ) I. F. Domenech i Matías Real, València.

Discurso leido en la sesión del 21 de julio de 1892 . Valencia: Manuel Alufre.

Lecciones de geografia (1893), I. Hijos de F. Vives Mora, València.

Ateneo Científico de Valencia. 3/03/1895. Educación de la mujer. P. 5-17.

Disertación Asamblea Pedagógica de Valencia. 27/05/1895. Educación física de la mujer. P. 19-29.

“Coqueterías” sencillo episodio de la vida íntima, relatado á los lectores de El Correo de Valencia (1897). València: Imprenta de Ripolles.

Ateneo cientifico. 27/05/1899. Acción recíproca de idea y del sentimiento en la regeneración de un pueblo. P. 31-44.

Conferencia en la Institución para la Enseñanza de la Mujer. 1/06/1903. La tradición y el ideal en lo que se refiere a la educación femenina. P. 45-55.

Discurso. Sesión inaugural de la Sección de ciencias pedagógicas del Ateneo Cientifico de Valencia. 1/02/1904.

Discursos y conferencias, (1904) Valencia: Imp. de F. Vives Mora.

Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez.

Las mujeres del Quijote. (1905) Discurso leído por Maria Carbonell, Profesora de la Institución para la Enseñanza de la Mujer en la velada que celebró este último centro de enseñanza el día 7 de Mayo de 1905 para conmemorar el tercer centenario de la publicación de la inmortal obra de Cervantes El Ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha; Domenech y Taroncher, Valencia.

Temas de pedagogia (1920). I. València: Hijos de F. Vives Mora.

Las hadas modernas. (1922) I. València: Hijos de F. Vives Mora.

Pedagogia maternal (Articles en La escuela Moderna).P. 27-158

 En La Escuela Moderna publica: “La escuela educativa”, n. 13. abril 1892. P. 244-248, “Más sobre la educación de la mujer”. març 1894, n. 36. P 175-177; “Educación “fin de siglo”, n. 40. juliol 1894, p. 1-5. “Las emociones agradables” novembre 1895. n. 56, p 409-413, “Las bellas inutilidades”, juny 1896 P. 420-425. n. 63. “Señoritas pobres”. desembre 1896. n. 69. p. 415-419, “¿Esposa o mujer?” gener 1897. n. 70. p 16-20, “Niños y juegos”. Maig 1897. p 321-325. n. 74, “Las toreras”. Juny 1897. n. 75. p. 423-427, “Niños abstractos” n. 80, novembre 1897. p 417-421, “Simpatías platónicas.” N. 118. gener 1901, P. 27-30,  “Las prácticas en las Escuelas Normales", n. 126. 1901. P. 177-180; “De la reorganización de las Escuelas Normales”, n. 140/XI/1902. P 368-379; “Pedagogia maternal”. 1/I/1904, n. 142, P. 50-52; II, n. 145, abril 1903, p. 241-244,  III, n. 147, juny, p. 429-432., IV, n. 149, agost p. 99-102, V, n. 154 gener 1904,  p 25-30;  VI, n. 157, abril p. 198-202, VII, n. 159, juny p. 338-342, VIII, n. 161, agost p. 449-455, IX, octubre p. 578-584, X, n. 166, gener 1905, p. 208-212, XI, n. 173, agost 1905, p. 519-524,  XII, n. 178, gener 1906, p. 16-21, XIII, n. 185, agost 1906, p. 513-519; n.192, març 1907, p. 184-188. XV. N. 198. febrer 1908. p. 81-86 XVI Març 1909 p. 166-169. XVII. Septembre 1909, n. 217, XVIII. Desembre 1909. n. 220, XIX, març 1910, n. 223, p. 185-190. “La enseñanza de adultos y la extensión escolar, n. 174. septembre 1905. P 587-590; “Un recuerdo. Primer aniversario de A. Pedro de Alcántara Garcia”, juliol 1906. p 493-494. “La puericultura en las escuelas primarias” n. 207. Novembre 1908. p. 806-808. “Las excursiones escolares, n. 209. 1909. P 11-20; “Luis Vives, pedagogo. Conferencia de María Carbonell en el Congreso para el Progreso de las Ciencias”. València maig 1910. juny 1910. n. 226. p. 414-419; “Las escuelas “ménagères”. Desembre 1910. n. 232. p. 881-884. “La educacion femenina en el Congreso de Bruselas, n. 236, Abril 1911, p. 241-246; “La higiene en las Escuelas Normales”. gener 1912. n. 245. p. 17-19. “Las Escuelas Rurales”. Maig 1912. n. 249. p. 382-384. “El miedo”. Juliol 1912. n. 251 p 520-530. “El saber y el aprender”. Agost 1914. n. 276. p. 600-603. “Peligros de la sugestión colectiva.” Juliol 1915. n. 287. p. 504-506. “Enseñanza viva”, n. 298. 1916. P. 329-331; “Educación femenina. Conferencia en la Escuela del Hogar” maig 1917. n. 309. p 273-282.

 

Articles en El Mercantil Valenciano, El Correo, las Provincias, La Voz Valenciana i Tribuna del Magisterio.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu Històric de la Universitat de València. Expedient personal. signatura 1385/7.

Fonts iconogràfiques:http://img682.imageshack.us/img682/1244/mcarb101.jpg
Fonts bibliogràfiques:

Caballero, A. (1996). "María Carbonell y Sánchez: su contribución al cambio en las relaciones de género", en El currículo: historia de una mediación social y cultural. Universidad de Granada. Vol. II. p. 29-36

Carbonell Sánchez, María. (1915). Obras publicadas con motivo del Homenaje que le ofrecen sus admiradores. València: Hijos de F. Vives Mora,. Notes bibliogràfiques per Félix Marti Alpera.

Llinares,  M. Jesús (1985) Temas de pedagogía en María Carbonell. Tesina de llicenciatura dirigida pel Dr. Alejandro Mayordomo Pérez. Universitat de València.

Ruiz Rodrigo, Cándido; Palacio Lis, Irene (2002). "Desde el estudio y las convicciones al compromiso social: algunos aspectos del legado educativo de María Carbonell Sánchez" en Miscelánea pedagógica, n. 3, Universidad Pontificia de Salamanca. P. 76-96.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Institucionisme
  • Feminisme
  • Pedagogia social
Vinculada a les entitats:
  • Institució Lliure d'Ensenyament (Madrid)
  • Escola Normal Femenina de València
  • Associació per a l'Ensenyament de la Dona
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Agulló Díaz
Darrera modificació:2010-10-11 19:52:55