Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Matilde Gonzàlez Palau (Matilde Llòria)

Identificació:Escriptora
Data de naixement:octubre de 1912
Data de defunció:maig de 2002
Relacions familiars:Casada amb el metge Federico Lloria Llovera.
Nascuda a:(Almansa)
Albacete
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:València
Ourense
Moixent
Condició Socio-Econòmica:
    Condició Jurídico Etnica:
    • Casada
    Biografia:Tot i que nasqué a Almansa, amb un any d'edat la família es traslladà a viure a Moixent (la Costera), d'on era la mare. Més tard tingueren cura d'ella els avis paterns (naturals de Requena) i se n'anà a viure a la ciutat de València. Així s'explica el bilingüisme de l'autora, que es veié reforçat amb el casament amb el metge de Sinarcas (la Plana d'Utiel) Federico Lloria i amb el posterior exili a terres gallegues.

    Com ja hem dit, Matilde Llòria es casà amb el metge Federico Lloria (de qui agafà el cognom per al seu nom artítistic) militant del partit comunista i, per raons polítiques, impossibilitat per exercir la medicina a València durant cinc anys. L'any 1942 el matrimoni es traslladà a viure a A Merca (Orense), on estava empresonat el també metge Roberto Lloria i on el marit de l'autora exercí la medicina fins l'any 1969.

    En la seua estada a Orense conegué l'escriptor Ramon Otero Pedrayo i s'introduí ràpidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la llengua. Aquest aprenentatge va fer que l'autora s'encuriosira també pel català com a llengua literària, i l'aprenguera amb els cursos per correspondència de Carles Salvador. Així, a partir dels anys 50 inicià una carrera literària, no només en castellà, sinó també en gallec i en català.

    Amb 57 anys tornà a València on visqué fins a la seua mort.

    Fou nomenada filla adoptiva de la ciutat d'Orense.
    Obra:Publicà obres poètiques en català, gallec i castellà.
    - Camino del cántico (1949).
    - Aleluya (1952) (premi València de Poesia del mateix any).
    - Altíssim regne (1964) (premi València de Poesia el 1960).
    - Canción de navidad (1965).
    - Caixiña de música (1971).
    - Lloc per a l'esperança (1975) (premi Ausiàs March de Gandia del mateix any).
    - Un fulgor que se apaga (1981).
    - Dou fe (1994).
    - Irrepetible alondra (1996).
    - Diario de una adolescente (1997).
    - Espill d'un temps (2001).
    - Unha casa no tempo (2001).

    El 1954 va estar homenatjada per l'associació gallega de cultura "Posío, Arte y Letras". Fou antologada per Joan Fuster el 1956 en Antologia de la poesia valenciana i el 1991 en el recull Les veus de la medusa. L'any 1992 publicà l'assaig Memòria anterior: 1945-1965. Actual cultura gallego-valenciana.
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Albert i Corb, E. (1975). Les cinc branques. Poesia femenina catalana. Barcelona: autor-editor.

    Alpera, L. (1998). Des de l'Aitana al Canigó. Papers crítics. Barcelona: PAM.

    Fuster, J. (1956). Antologia de la poesia valenciana. Barcelona: Selecta.

    Sansano, B. (dir.) (2001). Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000), Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Realisme
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Dèlia Amorós Pinos
    Darrera modificació:2010-10-02 19:33:20