Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Catalina García-Trejo del Campo

Identificació:Professora, regidora
Data de naixement:juny de 1870
Data de defunció:s. xx
Relacions familiars:Té un germà militar.
Nascuda a:Albacete
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Alacant
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    pedagoga
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Fou una dona preocupada per problemes socials, avançada en alguns temes i admiradora de l’obra de Manjón y Poveda (sacerdots fundadors de les escoles de l’Ave María i de la Institució Teresiana, respectivament). Va portar les seues teories a la pràctica a l’Escola Normal, a centres privats i des de la seua participació en associacions.

    Va estudiar Magisteri a Múrcia, on superà la revàlida del grau elemental el 1899 i va obtenir el títol de mestra superior el 1903. Les seues activitats a Alacant comencen en octubre de 1902 en un centre privat i en l’Escola Normal de Mestres. Fou la directora del col·legi per a xiquetes El Sagrado Corazón de Jesús, on va ampliar el currículum. Va introduir-hi passejades i excursions setmanals. A l’Escola Normal començà com a ajudat de Dibuix. L’abril de 1903 és nomenada auxiliar numerària i ha de renunciar a la direcció del centre privat. Al juny és substituta personal d’una professora i, quan aquesta mor el 1908, continua d’auxiliar. Impartia classes de Gramàtica i de Geografia i Història. El 1913 fou nomenada auxiliar numerària de Lletres a l’Escola Normal Superior de Mestres de Jaén. El 1917 per concurs es va traslladar a Albacete i tres anys després torna a Alacant com auxiliar interina de Pedagogia, amb plaça en propietat. El 1911 havia aprovat les oposicions per ocupar places de la secció de Lletres d’Escoles Normals.

    De 1903 a 1913 també s’ocupa d’altres activitats i comença a rebre premis. Ingressa en diverses associacions. El 1908 crea i dirigeix el periòdic El Magisterio de Alicante. Fou premiada pels treballs Escuelas al aire libre (València, 1909, on afirma que les colònies han de sermixtes i per a totes les classes socials), Escuelas de párvulos (Barcelona, 1909), Memoria de Cursos libres para la enseñanza de la mujer (València, 1910) i Colonias Escolares (Alacant, 1911).

    La seua participació en l’organització de colònies comença el 1914 i fins a 1927 organitzà les de Granhier, del Comité antituberculosi d’Alacant. Durant els estius de 1920 a 1922, es va encarregar de colònies per a xiquets d’Albacete a Benidorm. A partir de 1928, va dirigir les Colònies Escolars Reina Victoria de la Junta antituberculosa. En els anys 1929 i 1930 organitza colònies per a xiquetes d’escoles públiques madrilenyes en hivern. El 1930 dirigeix un torn de colònies mixt a Alcoi.

    Quan torna a Alacant funda un internat femení, teresià. Abans de la seua estada a Jaén havia tingut estudiants a sa casa, per manca d’allotjament a la ciutat.

    Al desembre de 1924 és nomenada tinent d’alcalde i presidenta de la Comissió d’Instrucció Pública, així com vocal de la Junta Local de Primera Ensenyança i de la Junta Provincial d’Instrucció Pública.

    Fou nomenada vocal de la Junta Provincial de Beneficiència el 1926, es va associar a Creu Roja el 1926 i fou vocal de la Junta de Construccions Escolars des d’agost de 1928.

    Com a entusiasta de l’educació física, fou autoritzada el 1928 per a organitzar un «Assaig d’Educació Física» a l’Escola Normal.

    Durant els cursos 1929-30, 1930-31 y 1933-34, s’encarrega de les classes de Dret i Legislació Escolar; en 1934-35 y 1935-36 de Paidologia i Organització Escolar. Jubilada por O.M. de 3 de abril de 1937, torna a la seua plaça l’1 d’abril de 1939. S’encarrega, amb altres professores, de la depuració de la Biblioteca.

    Es jubila el 1941 amb 71 anys.

    Obra:
      • Las escuelas al aire libre. Su organización en el extranjero. Lo que podría dársele en España. Ventajas e inconvenientes del sistema (1910). Alacant: Imp. La voz de Alicante. Inscrito en el registro de la propiedad, nº 13445.
      • Cursos libres para la enseñanza de la mujer (1910). Alacant.
      • Inspección escolar (1911). Sevilla.
      • Escuelas de párvulos (1912). Alacant.
      • Medios para evitar la tuberculosis en las escuelas (1912). Barcelona.
      • Memoria del Certamen Escolar de Alicante (1914). Alacant.
      • Memoria de la Colonia Granhier de Alicante (1915). Alacant.  
      • Breve estudio geográfico-histórico de las provincias de Alicante, Castellón de la Plana y Valencia (1915). Orihuela: Ed. La Lectura Popular. Inscrito en el registro de la propiedad nº 25345.
      • Memoria de la Colonia escolar Reina Victoria de Alicante (1920). Alacant: Tip. Such, Serra y Cía.
      • Mapa y croquis de la provincia de Alicante (s.d). Alacant.
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Arxiu de la Facultat d'Educació: expedient personal i llibre de registres de Títols Administratius de l'Escola Normal d'Alacant.

     

    Diario de Alicante, 20-7-1919 i 25-8-1931.

    La Voz de Levante, 20-6-1930.

    ABC, Madrid, 20-4-1930 en http:/www,hemeroteca.abc.es/na… (15-10-2009).

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Amores, Juan J. (2007). «Quatretondeta en el recuerdo». En: Alicante Vivo. < http://www.alicantevivo.org/2007/11/nuestra-provincia-en-el-recuerdo.html>. [Consulta: 23/10/2009].

    Beltrán Reig, J. M. (1976). La enseñanza en la ciudad de Alicante. Primer tercio del siglo actual. Alicante: Instituto de Estudios Alicantinos, Diputación Provincial de Alicante.

     Cases Sola, A. Mujeres y movilización en Alicante (1923-1939).  http://comunicacionesencuentro.googlepages.com/CASESSOLAA_MujeresymovilizaciF3nenAl.pdf [Consulta: 20/10/2009].

    Mayordomo, A. i Agulló, M. C. (2004). La renovació pedagògica al País Valencià. València: Universitat de València.

    Moreno Seco, M. (1995). Conflicto educativo y secularización en Alicante durante la II República (1931-1936). Alicante: Instituto Juan Gil-Albert, Consellería de educación.

    Paz Velázquez, F. (1986). Las Academias. Madrid: Narcea. <http://books.google.com/books?id=M-YgrHAKAZcC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q=&f=false>. [Consulta: 20/10/2009].

    Siles González, J. (1982). La estructura familiar y función social de la mujer en Alicante (1868-1936). Alicante: Instituto Juan Gil-Albert, Consellería de Educación.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Catolicisme
    • Higienisme
    Vinculada a les entitats:
    • Escola Normal Femenina d'Alacant
    • Ajuntament d'Alacant
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Isabel Domènech Jimenez
    Darrera modificació:2010-10-02 18:48:51