Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

María Raquel Payá Ibars

Identificació:Pedagoga
Data de naixement:maig de 1918
Data de defunció:juny de 1972
Relacions familiars:Filla de la mestra i escriptora María Ibars Ibars. Casada amb el pintor Juan Enrique Pastor de Velasco.
Nascuda a:La Font de la Figuera
Costera
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:València
Dénia
La Font de la Figuera
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    pedagoga
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    La llarga durada del franquisme va possibilitar la modificació de la trajectòria vital i pedagògica d’algunes docents. La força renovadora de Raquel Payà, formada en la república, reeixiria en una època, els anys 60, quan, superades les etapes més dures i repressores del nacionalcatolicisme, l’obertura del règim facilitaria l’expressió d’uns modes i maneres d’educar que semblaven perduts.

    Nascuda en una població menuda, on sa mare, Maria Ibars, treballava de mestra, prompte es traslladaria a València on cursaria el Batxillerat a l'Institut Lluís Vives, que en plena república era de caràcter mixt. Seguint el model matern, ingressà en Magisteri a l'Escola Normal de València, aleshores unificada, i formà part de la quarta promoció del Pla Professional (1934-1938). Fou, per tant, deixeble de Carmen García de Castro, Angelina Carnicer, Maria Villén, Concepción Tarazaga i Julio Cosin, professors normalistes que significaven l’avantguarda pedagògica i la formaren en la metodologia de l’Escola Nova. L'any de pràctiques el cursaria a les escoles d’Alboraia (1937-38), i finalitzaria la carrera en juny de 1938.

    Alumna excepcional, simultanejà els estudis de Magisteri amb la llicenciatura en Filosofia i Lletres, secció d'Història. Els interromp durant la Guerra Civil i els finalitza el 1940. Amb posterioritat es diploma en psicologia pedagògica i, més tard, obtindrà el doctorat en Pedagogia.

     

    Treballa durant 13 anys en el Magisteri primari i, ja doctora en Pedagogia, oposita a Càtedra d’Escola Normal i exerceix com Catedràtica de Pedagogia en les Escoles Normals d'Albacete (1953-55), Valladolid (1955-57), Segòvia (1957-64) i des de 1964, València. Cal remarcar que el record dels seus alumnes la qualifica de professora excepcional dins del claustre del professorat de l’escola de Magisteri.

    Dona dotada d’una enorme capacitat de treball, simultanejarà la seua tasca docent de Professora de la Normal amb la de la Secció de Pedagogia de la Facultat de Filosofia i Lletres, on s’encarregaria de les assignatures d'Organització i legislació escolar; Pedagogia experimental; Mètodes experimentals en educació i Pedagogia terapèutica. L’evolució del franquisme cara a metodologies més actives la convertirà en una figura de referència obligada, perquè la seua formació renovadora de l'etapa republicana li va permetre enquadrar-se en una posició reformista, propera a la tecnocràcia en allò que fa referència a la incorporació a la pedagogia de tècniques psicològiques i de metodologia científica. Va col·laborar en l’elaboració dels Qüestionaris d’Ensenyament Primari de 1953, en concret en l’àrea de Ciències Socials, fou la responsable del Departament d'Orientació en el Centro de Documentación y Orientación Didáctica de Enseñanza Primaria, organisme capdavanter en la difusió d’una pedagogia tecnocràtica i membre destacada de la Sociedad Española de Pedagogia i del Instituto San José de Calasanz-CSIC.

    Entre les seues línies d’investigació destaquen la incorporació dels mitjans audiovisuals a l’educació infantil i juvenil; l’acció educativa sobre xiquets problemàtics, per causes físiques, psicològiques o socials, i l’educació d’adults.

    Prolífica escriptora, es convertirà en una de les majors i millors divulgadores dels plantejaments tecnocràtics i col·labora en les principals publicacions pedagògiques de l’època, amb independència de la família política amb la qual s’identificaren. En Consigna, Bordon i Revista de educación trobem articles seus on encarna un reformisme que tractava de millorar la pedagogia des de perspectives no tan integristes com les predominants en el nacionalcatolicisme franquista, encara que les seues opinions en temes com l’educació femenina, resulten, avui dia, escassament innovadores.

    Persona dotada d'una gran capacitat oratòria i magnífica comunicadora, fou una gran divulgadora de la pedagogia, en especial de l'orientació i de l'educació familiar, tant en congressos i cursos dirigits a professionals de la docència com en conferències organitzades per associacions de pares i mares, alumnes, etc. Precisament va morir en un accident de trànsit quan tornava d'impartir una conferència.

    Obra:

    Introducció a l'obra de BEST, John W. Como investigar en educación (1961), Ed. Morata. Madrid. Reeditat fins 1982.

    Mentiras del niño, mentiras al niño y educación en la verdad, (1960), Gráf. F. Martínez, Madrid.

    Objetivos, organización y métodos de la educación de adultos (1960) Bolaños y Aguilar, Madrid.

    El Servicio Social y la inadaptación de la infancia y de la juventud (1961) Dirección General de Sanidad, Servicios de Protección Maternal e Infantil, Ministerio de la Gobernación, Madrid.

     

    Llibre de text:

    Cada día (1968) llibre de text de Geografía i Historia per a cinqué curs. Amb il·lustracions de Vicente Jimeno Mata.  Hijos de Santiago Rodríguez. Burgos.

     

    Publicacions periòdiques:

    Revista Bordón, Revista de Misiones Pedagógicas y de la Sociedad Española de Pedagogía

    “La obra de Protección de Menores”, juny 1949, n. 2, p. 25-34; “La educación en internado y los problemas de readaptación social” octubre 1950, n. 14, p. 31-34; “Una ciudad de los Muchachos en Valencia” novembre 1950, n. 15, p. 41-46; “Didáctica del silencio”, n. 22, 1951, p. 313-319; “Factores ambientales del rendimiento” n. 25-26, gener-febrer 1952, p. 19-25; “Las Ciencias Sociales”, Sobre enseñanza de las Ciencias Sociales, novembre 1953, n. 39, p. 631-633; “La educación social” Sobre enseñanza de las Ciencias Sociales, novembre 1953, n. 39, p. 635-646; “La actuación del profesorado en las Escuelas de Magisterio”, gener 1954, n. 41, p. 33-47; “Capacidad social y aprendizaje” n. 60, abril 1956, p. 157-165; “Percepción”, n. 63, novembre 1956, p. 337-352; “Neurología y Pedagogia familiar”, n. 49, gener 1955, p. 35-39; “Aspectos pedagógicos del porvenir profesional de los niños privados de medio familiar normal”, febrer-març 1960, nº 90-91, p. 139-148; “Comisión de niños privados de medio familiar normal. Conclusiones comentadas por Raquel Payá”, febrer-març 1960, n. 90-91, p. 149-154; “Estructura psicodinámica de la familia”, octubre-nov 1960, nos 94-95, p. 331-342; “Cuestionario sobre el porvenir profesional del niño” febrer-març 1960, nos 90-91, pp 127-138 (coautora Andrea Sánchez); “Psicologia evolutiva de la afectividad” març 1961, n. 99-100, p. 83-114.

     

    Revista de la Institución Teresiana

    “Tribunales tutelares”, Madrid, abril 1950, año XL, n. 279, p. 13-14.

     

    Revista de la Obra de Protección de Menores

    “Los centros de reeducación y la vida social”. Madrid, 2n trimestre, 1951, any VIII, n. 26, p. 45-55.

     

    Escuela Española

    “La escuela y la prevención de la delincuencia”, octubre 1953, n. 664, p. 615; “La realidad del hijo”, abril 1954, n. 687, p. 199;  “Los familiares y los extraños. Su función educadora”, juny 1954, n. 689, p. 347.

     

    Revista Española de Pedagogía

    “I Congreso Femenino Hispanoamericano”, Any IX, juliol-setembre 1951, n. 35, p. 475-477.

    “Fundamentos de un cuestionario de Ciencias Sociales” 1953, n. 41, p. 111-118; “La verdad en la pedagogía” abril-juny 1954, n. 46, p.121-133.

     

    Revista Consigna, Secció Femenina

    “Pedagogía familiar” abril 1956. P. 33-35; “Saber dar”, juny 1956, p. 32-33; “La vida familiar como iniciación a la vida social”, septembre 1956 P. 15-16; “Curiosidades sobre el origen de la vida”, juny 1957, P. 12-15; “La adulación como dificultad ambiental”, abril 1958, n. 206; “Una primera escuela. Historia cierta que puede no ser verdad”, juliol-agost 1958. P. 12-13; “Notas sobre psicología femenina. ¿Existe una Psicología diferencial por sexos?, septembre 1959, p. 13-16; “Psico-pedagogía diferencial femenina. Cómo ven los maestros a las niñas y cómo se ven ellas”, novembre 1959, p. 11-14; “Saber ser mamá”, 1959, n. 225; “Disciplina y flexibilidad” març 1960, n. 228, p. 17; “Las excursiones educativas y su valor social”, juny 1960, n. 231, p. 13; “Lectura comprensiva, única lectura” maig 1960, n. 230, p. 9; “Medios para hacer efectiva la relación escuela-familia” octubre 1960, n. 234, p. 10;  “El papel de las emociones en la vida psíquica y en el aprendizaje”, novembre 1960, n. 235, p.8; “Las emociones de ser con otro y de ser para otro”, juny 1961, n. 242, p. 8-10; “Las emociones de la vitalidad”, gener 1961, n. 327, p. 7; “Psicopedagogía de las emociones”, maig 1961, n. 241, p. 8-11; “Libros y trabajo escolar”, n. 264, abril 1963; p. 7-10; “Cómo usar el libro de aprendizaje” n. 263, març 1963, p. 9-13; “Niño, cine y escuela” n. 265, maig 1963, p. 14-17; “El niño y la familia” gener 1963, n. 261, p. 14-17; “El dibujo y la imaginación en la escuela de hoy” abril 1964, n. 275, p. 6.

     

    Revista Vida Escolar

    “Disciplina escolar, disciplina personal y autonomía” n. 22, octubre 1960, p. 4-6; “Los problemas de la adaptación escolar y social desde el punto de vista educativo” febrer 1961, n. 26, p. 39-44.

     

    Revista de educación

    “Interferencias entre afectividad y aprendizaje” 2 quadrimestre, gener-febrer 1961, n. 217, p. 28-31; “El trabajo social en una escuela puesta al día” maig 1964, n. 274, p. 8.

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Arxiu Històric de la Universitat de València. Expedient 1225/16.

    Arxiu Històric de la Universitat de València. Magisteri 333.

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:
    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Pedagogia tecnocràtica
    • Educació social
    Vinculada a les entitats:
    • Escola de Magisteri de València
    • Centre de Documentació i Orientació Didàctica de l'Ensenyament Primari (CEDODEP)
    • Societat Espanyola de Pedagogia
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Carme Agulló Díaz
    Darrera modificació:2010-10-04 19:47:43