Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Manuela Solís Clarás (Manuela Jesusa Cristobalina Petra )

Identificació:Metgessa, ginecòloga, pionera universitària
Data de naixement:juny de 1862
Data de defunció:1910
Relacions familiars:Filla de Prudencio Solís Miguel, professor i director de la Normal de València i de Manuela de Clarás López de Haro. Germana de León i Prudencio, metges. Casada amb el metge Roque Reyes.
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    metgessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

En les darreres dècades del segle XIX, els avanços lliberals en educació feren que algunes dones començaren els estudis de batxillerat i accediren a les aules universitàries.  El director de l’Escola Normal de València, Prudencio Solís Miguel, seria, junt al professor de la mateixa Escola, Baltasar Perales, un dels homes que, confiant que l’avanç social es produiria mitjançant l’accés a l’educació per part de la major part de la població, incloses les dones, signaren a les seues filles els permisos necessaris per poder matricular-se en l’Institut Lluis Vives.

Manuela Solís estudià, per tant, el batxillerat a l'Institut Lluís Vives de València, l’únic existent en aquells moments i allí, amb unes excel·lents notes, aconseguiria el títol en juliol de 1882. És una de les primeres valencianes que l'obtingué. També serà pionera a matricular-se a la Facultat de Medicina així com, el 1882, la primera dona a matricular-se a la Universitat de València. Malgrat les dificultats que altres dones com Concepción Aleixandre tingueren per accedir a les aules, el fet que dos germans cursaren també la mateixa carrera, creiem que va influir en una major normalitat per tal de realitzar els seus estudis, que finalitzarà de manera brillant i aconseguirà el grau de Llicenciatura el 1889.

La formació que va rebre fou excepcional. Cal recordar que fou deixebla de catedràtics com Peregrín Casanova i Ramon y Cajal, dels quals parlaria amb respecte i admiració anys després. Una vegada llicenciada, es trasllada a Madrid, a treballar i fer pràctiques a l’Instituto de Terapéutica Operatoria que funcionava com escola quirúrgica de postgrau en l'Hospital de la Princesa. Conegut com Instituto Rubio, per ser el seu  fundador el metge i republicà Federico Rubio y Gali, proporcionava una formació en medicina d’autèntica avantguarda, alhora que realitzava tasques d’assistència social. Manuela Solís hi treballaria en les infermeries dels doctors Gutiérrez i Soler.


En l’Institut coneix qui seria el seu marit, el doctor Reyes Romero. Torna a València i obri consulta en el carrer de Colon, front al carrer de Pizarro: esdevingué tot un esdeveniment el fet d’obrir consulta una dona en l’any 1892.


Desitjant aprofundir en els seus coneixements, es traslladà a París, on treballarà en la Clínica de Parts de la Facultat de Medicina. Quan torna cursa el doctorat a Madrid i aconsegueix el grau de doctora en Medicina i Cirurgia, el 1905, especialitzant-se en ginecologia i molt prompte, a l'abril de 1906, és elegida membre de la Societat Ginecològica Espanyola. Combina així les tasques clíniques amb la recerca, i obri una consulta als carrers Sant Mateo i Fuencarral de Madrid.


Al 1907 publicà el seu primer llibre que serà prologat, de manera laudatòria, pel seu antic mestre el doctor Santiago Ramón y Cajal. Una publicació al voltant de l’embaràs i de la higiene infantil escrit amb afany divulgatiu, en un intent que les dones, en especial les mares, seguiren consells de caràcter higiènic durant l’embaràs i durant els primers anys de vida dels seus fills.


Manuela Solís, de tarannà moderat, no va participar de manera activa en política ni en reivindicacions de caràcter feminista, però, preocupada per la divulgació científica i l’assistència social, formà part activa del Comité Femenino de Higiene Popular relacionat amb el Col·legi de Metges, un organisme caracteritzat pel seu caràcter beneficoassistencial, que crearà centres per als més menuts i colònies, organitzarà concursos de tot tipus per tal de fomentar la higiene infantil, repartirà premis consistents en joguets, peces de vestir... així com conferències dedicades, en especial, a les mares treballadores, com la que ella pronuncià al voltant d'"Higiene del embarazo”.        

Obra:

Solís i Claràs, Manuela Para las madres, higiene del embarazo y de la primera infancia Madrid; [Valencia : F. Vives Mora], 1907. Pròleg de Santiago Ramón y Cajal.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

 

Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Álvarez Ricart, M.C (1969). «Algunas opiniones sobre el estudio de la medicina por la mujer durante el siglo XIX en España». En: Asclepio, núm. 21, p. 49-54.

 

Alvarez- Sierra, J. «El feminismo universitario». En: ABC, 16 de noviembre de 1961, p. 19. http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1961/11/16/019.html. [Consulta: 15/03/2010].

 

«Bibliografía». En: ABC, 17 de mayo de 1908, p.14. http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1908/05/17/014.html. [Consulta: 15/03/2010].

 

Burgos, Carmen de (1905). «Las mujeres en la Medicina». En: ABC, 28 de julio de 1905, p. 5. http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1905/07/28/005.html. [Consulta: 15/03/2010].

 

«Comité Femenino de Higiene Popular». En: ABC, 2 de junio de 1915, p. 20. http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1915/06/02/020.html. [Consulta: 15/03/2010].

 

De la  Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto (s. XIII-XXI). València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Benestar Social.

 

López Piñeiro, José María (2004). «Manuela Solis y Concepción Aleixandre. Las primeras medicas valencianas y su dedicacion a la salud publica». En: Valencia Medica, núm. 32 (enero 2004), p. 40-41.

Perles Birlanga, German (2009). El estudiante liberal, Sociologia y vida de la comunidad escolar universitaria de Valencia 1875-1939. Madrid: Biblioteca del Instituto Antonio de Nebrija de Estudios.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Regeneracionisme
  • Higienisme
  • Maternologia
Vinculada a les entitats:
  • Facultat de Medicina (Universitat de València)
  • Institut Rubio de l'Hospital de la Princesa (Madrid)
  • Comité Femení d'Higiene Popular
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Agulló Díaz
Darrera modificació:2010-10-08 15:56:01