Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Mª de la Concepción Aleixandre Ballester (Mª de la Concepción Isidra Faustina Estefanía Vicenta)

Identificació:Metgessa ginecòloga pionera
Data de naixement:febrer de 1862
Data de defunció:1952
Relacions familiars:Filla de Vicente Aleixandre Pastor, i de Concepción Ballester Luna. Tia del poeta Vicente Aleixandre
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:València
Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    metgessa
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Filla d'una família benestant, va estudiar a l’Institut Lluis Vives de València, on aconsegueix el títol de Batxillerat (septembre 1883) i es matricula de manera immediata, amb el permís signat per son pare, en l'Escola Normal Femenina de València, on supera l’examen de grau de mestra d'ensenyament elemental el mateix setembre del 1883.

     

    Sembla que no va exercir mai Magisteri i es matricula en la Facultat de Medicina de la Universitat de València, on seria una de les primeres dones que cursà aquesta carrera.

     

    Obté el títol de llicenciada en Medicina i Cirugía en juny de 1889, i s'especialitza en ginecologia. De manera immediata es trasllada a Madrid, on guanya una plaça de metgessa titular en l’hospital de la Princesa de Madrid. Va treballar en la Beneficència Provincial en la Casa de Maternidad e Inclusa, al mateix temps que mantenia una consulta popular.

     

    L’exercici de la seua vida professional el compaginaria amb la divulgació dels seus coneixements d'higiene i maternologia mitjançant articles, conferències, congressos, mítings i actes de caràcter social. Poden servir de mostra l'haver presidit de manera honorària la Secció de Medicina Pública i Especialitats en el Congrés Medicofarmacèutic de València (1891), o la seua participació en la Secció 7a del Congrés d’Educació Física a Madrid (1917), en un “míting sanitari” (1923), o en la campanya d’higiene social (1927).

     

    Cal destacar que fou membre de la Inspecció metge-escolar, sòcia de número de la Societat Ginecològica Espanyola (1892) i  una de les primeres sòcies (1912) de l'àrea científica de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.

     

    La seua obra escrita, molt dispersa, està formada majoritàriament per articles publicats en revistes i per conferències pronunciades tant en organismes científics com de caràcter divulgatiu.

     

    Defensora dels drets de les dones va formar part de diverses organitzacions femenines, entre les que podem fer esment del Consell Nacional de Dones (1919), presidit per la Marquesa de Ter i del que ella fou una de les dues vicepresidentes; del Comitè Femení d'Higiene Popular, del qual seria presidenta; de la Sección de Señoras de la Unión Ibero-Americana; i de l'Associación de Metgesses Espanyoles, de la qual fou nomenada presidenta honorària (1928). A més a més, a l’activitat associacionista cal afegir que seria una de les personalitats signants del manifest a favor que Emilia Pardo Bazán fora nomenada membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (juny de 1914) i que pronuncià una conferència amb el suggerent títol de “La higiene y el sufragio” en l’Acadèmia de Jurisprudència, a Madrid (1920).

     

    Els tres eixos de la seua vida serien, doncs, medicina, feminisme i pedagogia, i la seua formació pedagògica i científica s’uneixen en una vessant divulgativa que intenta, al mateix temps, exercir una medicina social i apropar els coneixements higiènics, en especial a les dones. Influïda pels corrents regeneracionistes, la seua preocupació per la divulgació es veu també reflectida en la seua obra pedagògica, també com a membre del Comité Organitzador del Congrés Pedagògic de 1892, on l’educació de les dones seria objecte preferent d’estudi, o la conferència que va pronunciar en octubre en 1907 a la seu de la Unión Ibero-americana de Madrid, al voltant de “La higiene del niño y la patria” i que va dedicar a les mares espanyoles i hispanoamericanes. També entre les activitats promogudes per la secció de dones d’aquesta associació resta constància de la seua preocupació per l’educació femenina, perquè van crear un Centro Popular Ibero-Americano per a educar-les. Fou, també, responsable de una secció de salut sobre les dones en la revista La Medicina Social Española (1916-1920).

    Obra:

    Memòria presentada al XIV Congrès Internacional de Medicina al voltant de “Los cardiopáticos en la gestación”.

     

    “Fenómenos y enfermedades propias de la mujer”. Primer Congreso Médico Farmaceútico Valenciano, n. 1, 1891, p. 244-248.

     

    “Algo de higiene”. Unión Iberoamericana, año XVIII, octubre 1904, p. 52-53.

     

    “Para las futuras madres”, Unión Iberoamericana, any XIX, abril 1905, p. 22-23.

     

    “Higiene para los emigrantes e inmigrantes en los países iberoamericanos”, Unión Iberoamericana, año XX, gener-abril 1906, p.133-136.

     

    “La salud de los niños y la Patria”. Unión Iberoamericana, año XXII,  gener 1908, p. 15-30.

     

    “Maternología”. La Escuela Moderna, any XIV, n. 279, novembre 1914, p. 911-920.

     

    “De la mujer para la mujer. Educación higiénica de la niña como futura madre” en La Escuela Moderna , n. 293, 1916.

     

    “La sublime ciencia”. La Medicina Social Española, n. 1, 1916, p. 339-341.

     

    “Por y para los niños”. La Medicina Social Española, n. 1, 1916, p. 433-436.

     

    “La lactancia y la tubercolosis”. La Medicina Social Española, n. 1, 1916, p. 630-636.

     

    “Educación de la niña como madre futura”. La Medicina Social Española, n. 1, 1916, p. 25-26.

     

    “¿Hasta cuando?” La Medicina Social Española, n. 1, 1916, p. 179-181.

     

    “Juegos necesarios y juegos dañosos para los niños”, Madrid 1917.

     

    “La mujer en Medicina” La Medicina Social Española, n. 2, 1917, p. 116-118.

     

    “De educación física”. La Medicina Social Española, n. 2, 1917, p. 686-689.

     

    “Consideraciones especiales sobre higiene físico-psicológica y patología de la infancia femenina” La Medicina Social Española, n. 3, 1918, p. 312-316; 334-338.

     

    “Nuestras leyes”, La Medicina Social Española, n. 3, 1918, p. 23-24.

     

    “Sueños que debieran ser realidades”. La Medicina Social Española, n. 4, 1919, p. 16-17.

     

    “Al fin”, La Medicina Social Española, n. 4, 1919, p. 338-339.

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Arxiu Històric de la Universitat de València: expedient personal de Magisteri 930/13.

    Expedient personal de llicenciatura en Medicina i Cirugia 115/28.

    Fonts iconogràfiques:

    http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/blanco.y.negro/1904/01/23/016.html
    Fonts bibliogràfiques:

    Flecha, Consuelo (1996). Las primeras universitarias en España, 1872-1910. Madrid: Ed. Narcea.

    Blanco y Negro (Madrid), 23 de gener de 1904. P. 16 i 24 de desembre de 1904, p. 6.

    Burgos, Carmen. “Las mujeres en la Medicina” ABC 25 de juliol de 1905, p. 5-6.

    ABC 29 de juliol de 1905, p.4; 12 d’octubre de 1907, p. 5;10 de juliol de 1913, p. 15;  1 de juny 1914, p. 18; 4 de juny de 1914, p. 13, 11 de juny de 1914, p. 20; 27 d’octubre de 1914, p. 20; 24 de novembre de 1919, p. 21; 21 d’abril de 1923, p.10;  15 d’octubre de 1926, p. 16; 18 de juny de 1927, p. 23.

    La Vanguardia, 27 de juny de 1914, p. 14; 2 de novembre de 1926, p.4.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Medicina social
    • Feminisme
    • higienisme
    Vinculada a les entitats:
    • Associació de Metgesses Espanyoles
    • Comitè Femení d'Higiene Popular
    • Consell Nacional de Dones
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Carme Agulló Díaz
    Darrera modificació:2010-10-11 19:24:24