Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Concepción Piquer López (Concha Piquer)

Identificació:Cantant, actriu
Data de naixement:desembre de 1908
Data de defunció:desembre de 1990
Relacions familiars:Marit: Antonio Márquez «El Belmonte Rubio» (Madrid, 23 d'abril de 1899; Madrid, 17 de novembre de 1988). Torero.
Filla: Conchita Márquez Piquer, nascuda a Buenos Aires en 1945, on va ser apadrinada per Eva Perón.
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:(Madrid)
Llocs de vinculació:València
Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    actriu
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Concepción Piquer López va nàixer el 8 de desembre de 1908, al si d’una família humil que ja havia tingut quatre fills, tots ells morts prematurament, tret d’aquesta petita que arribaria a convertir-se en una de les figures més rellevants de la cobla espanyola. Ja des que tenia quatre anys cantava asseguda a la porta de casa seva, per a ficar una mica d’alegria a la seva família que tant havia patit. Allà on vivia, el barri de Sagunt, era un indret perdut a l’horta, on l’enciam es cultivava al costat de les vies del tramvia. El seu carrer de cases molt baixetes començava al pont de Serranos i acabava a la presó de Sant Miquel dels Reis. La veu es feia sentir des de les tabernes i adrogueries fins als barrots de les cel·les, per això mateix la seva avia Marieta deia que la nena tenia la «veu del diable».

Per això, poc ens ha de sorprende que només amb onze anys debutara al teatre Segueros de València, després d’haver estudiat cant amb el mestre Laguna i actuar a El Grao de Gandia, i en els teatres valencians Apolo i Kursaal. Però, en veritat, Concha Piquer va ser descoberta als tretze pel mestre Manuel Penella, el 13 de setembre de 1922, quan preparava l’estrena de l’òpera El gato montés a Nova York, en un entreacte de l’estrena, mentre interpretava la cançó El florero del mateix Penella.

Als Estats Units es va estar cinc anys, cantant a Broadway i en altres teatres, sempre treballant en anglès i intercalant números en espanyol. Alhora, també va fer una mica de cinema, com la seva participació, el 1927, dins de la primera pel·licula sonora anomenada El cantor de jazz (The Jazz Singer d’Alan Crosland).  Aquest mateix any, va començar a preparar la seva tornada a Espanya i ho va fer amb Suspiros de España.

Un cop a Espanya, va actuar al teatre Romea de Madrid i al Coliseum barceloní, per a tot seguit rodar a París, també a 1927, la pel·lícula El negro que tenía el alma blanca, de Benito Perojo, inspirada en la novela d'Alberto Insúa del mateix títol. Després va continuar amb La Bodega (1930, Benito Perojo), Yo canto para ti (1935, Fernando Roldán), La Dolores (1940, Florián Rey), Filigrana (1949, Luis Marquina) i Me casé con una estrella (1951, Luis César Amadori). El 1933, es va casar amb el torero Antonio Márquez, conegut com «El Belmonte Rubio», i el 1945, a Buenos Aires, va néixer la seva filla Conchita Márquez Piquer.

Concha Piquer va interpretar diverses composicions clau de la cançó espanyola, gairebé totes elles obra de Salvador Valverde, Antonio Quintero, Rafael de León y Manuel López-Quiroga, com ara La Parrala, Cárcel de oro, Ojos verdes, Los piconeros, La Lirio, Tatuaje, Romance de la reina Mercedes, La niña de la estación, A la lima y al limón, No me quieras tanto, Yo soy ésa, Cinco Farolas, Y sin embargo te quiero, No te mires en el río, Antonio Vargas Heredia, encara que per sobre de totes elles, la popular va seguint sent Suspiros de España. La seva darrera actuació abans de retirar-se va ser al Teatre Victoria d’Isla Cristina (Huelva), el 1958, interpretant «Mañana sale». Va morir a Madrid el 12 de desembre del 1990.

Concha Piquer és una de les dones més reconegudes a València -i a tota Espanya en general-, que té fins i tot un museu al número 23 del carrer Ruaya, just a la casa on va néixer l'artista i, com no, també un carrer.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.elartedevivirelflamenco.com/cancionespanola1.htm l [Consulta: 26/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Referències hemerogràfiques:

Anònim (2008). «¡Caracoles con el baúl de la Piquer!. Concha Márquez Piquer desvela en una caracolada los secretos del mítico equipaje de su madre». lasprovincias.es, 17 de febrer de 2008:

<http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html> [Consulta: 1/10/2009].

Fortes, Susana. «Una mujer arriscada». El País.com. Comunidad Valenciana, 17 de desembre de 2006:

<http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/mujer/arriscada/elpepuespval/20061217elpval_6/Tes> [Consulta: 1 d'octubre 2009].

Fornet, Emilio (1934). «Conchita Piquer va a comprarse un castillo en los alrededores de Madrid». Estampa, n. 358 (24 de novembre).

Del Sarto, Juan (1932). «Preguntas de Crónica. ¿Cuál ha sido su gran aventura amorosa frustrada? Respuestas de la célebre bailarina Reyes Castizo, "La Yankee", del gran novelista Eduardo Zamacois y de la famosa cancionista Concha Piquer», Cronica, n. 18.149 (18 de setembre).

Montero Alonso, José (1927). «Las nuevas "estrellas". Conchita Piquer, hace nueve años, debutó en escena, como cancionista, con un traje de primera comunión». Mundo Gráfico, n. 815 (15 de juny).

Referències bibliogràfiques:

Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (2007). 100 años de copla: 100 años de Concha Piquer. Madrid: Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Ministerio de Cultura).

Grimaldos, Alfredo (2006). «La banda sonora de la posguerra: la poderosa personalidad de intérpretes como Concha Piquer y Juana Reina hacen de la copla la música de los 40: 1948». Dins: Juan Carlos Laviana, Daniel Arjona i Silvia Fernández (coord.): Entrevista en el «Azor»: la monarquía tendrá que esperar. Madrid: Unidad Editorial, p. 162-171.

G. Martín de la Plaza, José Manuel (2001). Conchita Piquer: Biografía no autorizada. La primera biografía de la más importante cancionista española de todos los tiempos. Madrid: Alianza Editorial.

Garín Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1994). «Concha Piquer y Manuel Benedito». Archivo de arte valenciano, n. 71, p. 138-139.

Román Fernández, Manuel (1993). Memoria de la copla: la canción española: de Conchita Piquer a Isabel Pantoja. Madrid: Alianza Editorial.

Rodríquez Moyano, Anacleto (1988). El nombre de la copla: Conchita Piquer. Madrid: Anacleto Rodríguez Moyano.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Copla
  • Cançó espanyola
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Jordi Luengo López
Darrera modificació:2010-10-04 20:20:27