Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Paz Azzati Cutanda

Identificació:Militant del PCE
Data de naixement:juny de 1917
Data de defunció:agost de 1995
Relacions familiars:Filla del periodista valencià Félix Azzati Descalci i d'Esperanza Cutanda. Els seus germans: Renau, Néstor, Octavio, Arnaldo -també periodista i exiliat a l'URSS-, i Magda. Casada amb el periodista italià Andrea Familiari, també exiliat a la URSS.
Nascuda a:València
Lloc de defunció:València
Llocs de vinculació:València
Roma
Ciutat de Mèxic
Condició Socio-Econòmica:
  • Mestressa_de_casa
  • Activitat_Lliberal
    política
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Presa
Biografia:

Paz va estudiar uns cursos de comerç que no va acabar, ja que la va sorprendre la guerra. Era autodidacta, com tots els fills d’Azzati. Amb els seus germans, Renau, Néstor, Octavio, Arnaldo i Magda va créixer en un ambient estudiantil. Portaria, però, una vida de moltes angoixes i penalitats. Fou una persona culta, membre del Partit Comunista, on va ingressar a principis de la guerra, a les acaballes de 1936. Es va casar amb l’emigrant italià Andrea Familiari, que va escapar de la Itàlia de Mussolini i se’n va venir a València. Fou periodista i director del periòdic Verdad.

Durant la guerra, Paz va resistir a València durant molt de temps, va estar en contacte amb Dones Antifeixistes i molt involucrada amb el partit comunista. Va tractar d’eixir d’Espanya però no va poder. El seu marit sí que ho aconsegueix i marxa l'URSS. Ella va a Madrid amb nom fals i treballa en el servei domèstic, netejant escales…, però continua realitzant molta feina del partit. La policia la detè i el Tribunal militar la condemna a mort. S’estarà a las Ventas durant un any, fins que li fan un altre judici i li cauen trenta anys en el Penal de Segòvia. Va passar vuit anys en un «règim horrend», aïllada, sense família, i passant un «fred glaçat». Fins que el seu marit, en la Segona Guerra Mundial, quan Itàlia més o menys es normalitza, la reclamarà.

A Rússia, el seu marit havia entrat a treballar a Ràdio Moscú en la secció italiana, quan va tornar de l’evaquació i on el va presentar el seu cunyat Arnaldo Azzati –també exiliat amb la seua dona. Després, des de Rússia li costaria molt eixir fins a Roma. Va fer valer la seua condició d’italià i va demanar la repatriació a una Itàlia alliberada i democràtica. Al final ho aconsegueix en l’estiu de 1947. Ja en Itàlia realitza una activitat «frenètica» per ajudar a Paz. Aconseguirà treure-la d’Espanya fent constar el fet d’estar casada amb un italià. Sens dubte li va costar moltes gestions i visites a l’ambaixada espanyola a Roma, però al final va aconseguir deportar Paz a Itàlia, amb la promesa formal de no tornar mai més a Espanya. Quan ja havien concedit la deportació a Paz, al juliol de 1948, mentre encara era a la presó de Segòvia, sa mare va morir. Paz va sol·licitar un permís per poder assistir al soterrament, però li’l van denegar i va eixir de la presó fins al setembre, per a embarcar fins a Roma.

Per altra banda Andrea Familiari, durant la seua estada a Roma i mentre gestionava la llibertat de la dona, va redactar articles per a periòdics i va escriure un llibre de la Unió Soviètica amb el seudònim d’Ettore Vanni, titulat: Lo comunista en Rusia, Roma, 1950. La seua obra fou considerada un atac a l'URSS i al mateix comunisme, fins al punt que més tard Andrea i Paz haurien d’eixir cap a Mèxic. Després tornarien a Itàlia.

Quan encara vivia Franco, Paz va anar a Espanya el 1971, un any després d’enviduar. Més tard, la seua cunyada Alejandra Soler, dona d’Arnaldo Azzati, va realitzar nombroses gestions a l’ambaixada i va aconseguir que vinguera ja al 1981 a València. En els seus últims anys va tenir una vida molt angoixada per la malaltia de la seua germana Magda, que havia caigut en l’alcoholisme.

Obra:
Fonts orals:Entrevista personal a Alejandra Soler Gilabert.
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Alejandra Soler Gilabert (2005). La vida es un río caudaloso con peligrosos rápidos. Al final de todo sigo comunista. València, p. 82, 101, 119, 123, 130.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Comunisme
Vinculada a les entitats:
  • Partit Comunista d'Espanya (PCE)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Yolanda Blasco Gil
Darrera modificació:2010-10-11 19:32:52