Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Manuela Ballester Vilaseca

Identificació:Pintora, il·lustradora, comunista
Data de naixement:novembre de 1908
Data de defunció:novembre de 1994
Nascuda a:València
Lloc de defunció:Alemanya
Llocs de vinculació:València
Méxic
Alemanya
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    il·lustradora
  • Activitat_Lliberal
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Manuela Ballester Vilaseca, acabada la Guerra Civil, va estar exiliada a Mèxic des de 1939 a 1959 i, posteriorment, a Berlín des de 1959 fins a la seva defunció. La pintora va realitzar diversos viatges a València després de la mort de Francisco Franco (1975).

Va conèixer Josep Renau Berenguer en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles a València, on va estudiar pintura entre els anys 1921-1927. Va formar part de l'avantguarda artística valenciana dels anys 30. El març de 1931 va participar en una exposició col·lectiva d’artistes valencians en la Sala Blava  de l'Ateneu Mercantil de València.

Amb la proclamació de la Segona República, junt a Josep Renau va contactar amb l’anarquisme i l’anarcosindicalisme i va fer col·laboracions en les revistes Estudios (València, 1929-1937) i Orto (València, 1932-1934). Posteriorment Manuela Ballester i Josep Renau van passar a militar en el Partit Comunista d'Espanya  i també van col·laborar en la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP) i en la revista Nueva Cultura, mitjà de difusió d'aquesta organització.

En aquests anys la seva obra artística va consistir a compaginar la pintura amb el disseny gràfic i la moda per a les revistes: Crónica (Madrid, 1931-36), Hogar y Moda (València, 1931-36) i dibuixos i il·lustracions, així com fotomuntatges per a les revistes Estudios, Orto i Nueva Cultura. Entre la seva obra també es troben les portades de llibres per a les edicions d'Orto, Estudios i Cénit. Va realitzar alguna portada per a la col·lecció de llibres en valencià Nostra Novel·la, concretament la coberta del llibret de Francesc Almela i Vives La novel·la d’una novel·la (1930).

El 29 de setembre de 1932, va contraure matrimoni civil amb Josep Renau. Amb l’esclat de la Guerra Civil i el nomenament del seu marit com a Director General de Belles Arts del Ministeri d'Instrucció Pública, en el govern de Francisco Largo Caballero (1936), Manuela va continuar a València amb la seva família i els seus fills. Va compaginar les tasques de la llar amb l’acció política, va participar en assemblees i pronuncià mítings en defensa de la causa republicana i com a membre destacat de l´Aliança d´Intelectuals per a la Defensa de la Cultura. Va  dirigir, junt a la també comunista Pilar Soler, la revista Pasionaria (València 1937) de l´Agrupació de Dones Antifeixistes de València i va col·laborar en diverses tasques de l'Exèrcit Popular. El 1937 va participar en el Congrés Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura.

El gener de 1938, Manuela, al costat de la seva mare, germanes i els seus fills es va traslladar a Barcelona. Un any després, van travessar la frontera per Le Perthus, amb la qual cosa va iniciar un llarg exili entre França, Mèxic i la República Democràtica Alemanya.

En Mèxic va seguir col·laborant com dibuixant al costat del seu marit Josep Renau, ajudant-li a pintar el mural España hacia América per a  l’Hotel Casino de la Selva en Cuernavaca. En la seva etapa a Mèxic va realitzar diversos retrats de molts dels exiliats espanyols, de les seves famílies i amics, alguns d’ells mitjançant la tècnica de pintura a l’oli. Va ser il·lustradora de l’editorial Atlántida creada per republicans espanyols.

L'agost de 1959, Manuela es va traslladar a Berlín, la relació amb Renau no marxava bé i es van separar en 1962. Va morir a Berlín sense aconseguir l’exposició, la monografia i el reconeixement que es mereixia.

Obra:

La major part del seu treball artístic forma part del camp de la il·lustració, el cartellisme i el dibuix comercial.

Participació en l’exposició col·lectiva de 1931 d’artistes valencians en la Sala Blava del l´Ateneu Mercantil de València. Il·lustracions, dibuixos i fotomuntatges per a les revistes Estudios, Orto i Nueva Cultura. Disseny gràfic per a les revistes: Crónica (Madrid, 1931-36), Hogar y Moda (València, 1931-1936). Il·lustracions per a portades de llibres per a les edicions d'Orto, Estudios i Cénit i per a la col·lecció de llibres en valencià Nostra Novel·la. Il·lustracions per a la coberta del llibret de Francesc Almela i Vives La novel·la d’una novel·la (1930). En 1938, Primer Premi del Ministerio de Defensa per al projecte de la Medalla al Valor. En Mèxic va col·laborar  com a dibuixant al costat de Josep Renau, en la realització del mural España hacia América per a l’Hotel Casino de la Selva de Cuernavaca. Participà en diverses exposicions col·lectives a la Casa de la Cultura Espanyola i en la Casa Regional Valenciana de Mèxic. Va pintar diversos retrats dels exiliats espanyols, de la seva família, així com  paisatges i natures mortes. Cartells de cinema per a productores com Aerofilms, Producciones Calderón, Diana Films, Filmes i altres.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:


Font: http://trazosenelbloc.blogspot.com/2009/10/manuela-ballester-una-artista-olvidada.html [Consulta: 27/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

García, Manuel, en García, Manuel (Ed.), (1996). Homenatge a Manuela Ballester. València: Direcció General de la Dona-Generalitat Valenciana, p. 71-99.

Escrivà, Cristina (2007). La paz es nuestra, 30 mujeres de  un infinito. València: L´Eixam Edicions, p. 131-134.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Socialisme
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Escola de Belles Arts Sant Carles (València)
  • Partit Comunista d’Espanya (PCE)
  • Agrupació de Dones Antifeixistes
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Vicenta Verdugo Martí
Darrera modificació:2010-09-28 18:04:14