Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Perpetua Barjau Martí (Peua)

Identificació:Exiliada
Data de naixement:març de 1902
Data de defunció:gener de 1991
Relacions familiars:Casada amb Max Aub. Tres filles: Maria Luisa, Elena i Mari Carmen. Filla de Maria Martín Caruana i Ignacio Barjau Crasas.
Nascuda a:València
Lloc de defunció:Mèxic
Llocs de vinculació:València, Sagunt, Sogorb
Méxic
Paris
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
    modista
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Símbol de la invisibilitat de la dona al costat d’un gran home. Havia cursat les carreres de piano i magisteri, fet que la situa entre les avançades dels anys 20. La seua vida va transcórrer en principi plàcida i interessant, com la de Max mateix, en la seua casa del carrer Almirante Cadarso 13, ja que tot indica que va compartir amb ell amistats, inquietuds i l’ambient intel·lectual i artístic de la València dels anys 30. Quan en 1936 Max Aub es va instal·lar a París com a agregat cultural de l’ambaixada d’Espanya, Peua i les seues filles el seguiren l’any següent i visqueren amb ell el suport a la causa republicana i la derrota d’aquesta. A París, Peua es defensava econòmicament representant una coneguda casa francesa de llenceria. Alguna vegada va acompanyar el seu marit i les filles van continuar estudis residient a casa d’amics. Quan Max fou empresonat el 1940, elles tornaren a la València de la postguerra, ara sí menys plàcida i amb la preocupació per l’absent en camps de concentració i amb por. La casa d’Almirante Cadarso havia estat confiscada i visqueren amb l’àvia al carrer Maestro Gozalbo. El 1946, després de peripècies diverses, Max Aub les va reclamar a Mèxic. I allà, a Euclides 5, Peua Bajau es va buscar la vida per ajudar econòmicament la seua família. Hi trobem la realització del vestuari per a l’obra d’Enrique Rivas Chérif, La vida es sueño, segons disseny de Miguel Prieto. Des de 1972, en què va morir Max Aub, ella i la seua filla Elena en custodiaren el llegat, fins que ella va morir quasi simultàniament i els papers, la biblioteca i l’arxiu d’Aub tornaren a València (Sogorb).

Obra:
Fonts orals:

Entrevistes a Elena Aub.

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Mancebo, María Fernanda (1995). “Las mujeres valencianas exiliadas (1935-1975)”, en Homenaje a Manuela Ballester, M. García (coord.). Valencia: Institut Valenciá de la Dona, p. 37-73.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Mª Fernanda Mancebo Alonso
Darrera modificació:2010-09-29 15:47:58