Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Dolores Gaos González-Pola (Lola Gaos)

Identificació:Actriu exiliada
Data de naixement:desembre de 1921
Data de defunció:juliol de 1993
Relacions familiars:De família republicana d'esquerres. Filla de José Gaos. Germana del poeta Vicente i del filòsof José Gaos González-Pola, rector de la Universidad de Madrid i exiliat a Mèxic, s'exilia com ells després de la Guerra Civil a Llatinoamèrica.
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:(Madrid)
Madrid
Llocs de vinculació:Latinoamèrica
Madrid
París
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    actriu
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Dolores Gaos González- Pola, coneguda artísticament amb el nom de Lola Gaos, va nàixer a València el 2 de desembre de 1921. Fou actriu de reconegut prestigi internacional. Comença la seua trajectòria teatral a Llatinoamèrica, on la seua família s’exilià a causa de la Guerra Civil espanyola.

Torna a Espanya el 1945 i desenvolupa una carrera artística brillant en teatre, cinema i televisió. Està considerada com una de les millors actrius espanyoles del segle XX.

Va realitzar treballs que tenien molt a veure amb la duresa del seu físic i la seua veu enrogallada peculiar, que la feien idònia per a representar una sèrie de personatges més aviat desagradables, com els d’alcavota, bruixa, criada, vilatana pobra o membres varis de l’Espanya profunda. Aviat va esdevenir una de les actrius secundàries habituals, malgrat la seua actitud compromesa i d’esquerres, tant civilment com professionalment.

Quant a la faceta teatral, quan va tornar a Espanya continua amb la carrera al teatre i s’incorpora a les companyies de Mercedes Prendes, Mary Carrillo i Guillermo Marín, i forma també una companyia pròpia. En destaquen els papers a Espectros, La Casa de Bernarda Alba i Woyzech.

Al cinema, l’any 1949 debuta per primera vegada en la pel·lícula El sótano del director Jaime de Mayora. El seu primer paper important al cinema li l’ofereixen Bardem i Berlanga en Esa pareja feliz, el 1951. La seua filmografia és abundant, des d’Un marido de ida y vuelta, de Luis Lucía el 1957, fins a Gran Sol, de Ferran Llagostera, el 1988.

En la dècada dels seixanta esdevé una actriu prestigiosa de repartiment i treballa amb directors com Luis Buñuel, en Viridiana (1961) i Tristana, el 1970; José María Forqué, Atraco a las tres, de 1962; amb Luis García Berlanga en El Verdugo, 1963; La Busca, Angelino Fons, 1966; o Mi querida señorita, de Jaime de Armiñán, 1971; també amb Juan Antonio Bardem… Va realitzar un paper destacat amb Ovidi Montllor en la pel·lícula Furtivos, del director José Luis Borau, el 1975, en la què encarna a Martina, una vella dominant amb una duresa esgarrifosa; entre les escenes, figura la que de manera real mata un gos a pals, paper que li va meréixer el premi a la millor actriu protagonista.

També a televisió va protagonitzar papers importants, des de 1957, l’any següent que TVE començara a emetre. Va interpretar papers en la sèrie Los Tele-Rodríguez, Historias para no dormir, Estudi 1, Teatro de siempre, Novelas, El Irreal Madrid, Tres eran tres, o en l’any 1987 Lorca, muerte de un poeta.

Al 1975 la van operar de nòduls a les cordes vocals, però no va impedir que realitzara amb micròfon inalàmbric el paper de Sor Patrocinio en l’obra teatral De San Pascual a San Gil, de Domingo Miras, el 1976.

Ara bé, amb les dificultats de la seua veu, el seu distanciament del PCE i el seu compromís polític amb posicions més a l’esquerra –va participar en les primeres eleccions democràtiques com a candidata d’Unió Popular-, va que la situació laboral s’agreuge i veu reduïda l’activitat als anys vuitanta.

Entre els premis que rebé figuren el Premi del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics, el 1972, a la millor actriu protagonista per Furtivos, i el Fotograma de Plata, el mateix any com a millor intèrprete de cinema espanyol per la mateixa pel·lícula. El 1980 rep al Festival de cinema de Panamà el premi a la millor actriu per Dios bendiga cada rincón de esta casa, dirigida per Chumy Chúmez, el 1977.

Va morir a Madrid el 4 de juliol de 1993 quasi oblidada.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

 

Fonts iconogràfiques:
Font: http://picasaweb.google.es/recordarayer [Consulta: 27/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:

Borau, José Luis (1998). Diccionario del cine español. Academia de las Artes y las Ciencias cinematográficas de España. Madrid: Alianza Editorial.

Vinculada a les entitats:
  • Partit Comunista d’Espanya (PCE)
  • Unitat Popular Republicana
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Yolanda Blasco Gil
Darrera modificació:2010-10-01 19:06:10