Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Pilar Llaneza Alcalde

Identificació:Comunista, activista política
Data de naixement:gener de 1913
Data de defunció:gener de 1983
Relacions familiars:De família de miners socialistes d’Astúries. Neboda de Manuel Llaneza Zapico, fundador i principal dirigent del sindicat miner SOMA-UGT. Filla del seu germà Àngel i de Sofía Alcalde. Foren vuit germans i ella és la major. Els germans són: Aurora, Vicente, Julia, Àngel (ferit en el front de Terol i mort a l’hospital després del bombardeig franquista), Sofía, Hermógenes i Paula. Casada amb el metge valencià Manuel Martínez Iborra, secretari general de la FUE de Medicina, de la FUE de València i posteriorment president de la Unió Federal d'Estudiants Hispans (UFEH), associació a la què va proposar, durant el Congrés de Sevilla, y va estar aprobada, la Declaració Antifascista de la FUE a l'ascens de Hitlesr. Martínez Iborra també va estar afiliat al Partit Comunista.
Nascuda a:Barruelo de Santullán
Palència
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:Asturias
València
Santander
Condició Socio-Econòmica:
  • Mestressa_de_casa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Va venir a València amb la seua família. Va estudiar Batxiller a l’Institut Lluís Vives. Es matricula a la Facultat de Filosofia i Lletres, però no acaba la carrera. Comença a relacionar-se amb els seus companys i les seues companyes, i esdevé bona amiga d’Alejandra Soler. Segons aquesta, foren més amigues de xics que de xiques perquè aquestes eren molt maules. Pilar, per a l’època, era molt avançada i fumava molt, fins i tot morí de càncer de pulmó.

 

Va ingressar en el Partit Comunista el 1934. Va contraure matrimoni civil amb Manuel Martínez Iborra el 6 de desembre de 1935. La Guerra Civil els sorprén de viatge a Barcelona

 

A principis d’agost de 1936, el seu marit està al front de Terol i després és enviat a Albacete per a equipar sanitàriament un regiment i posteriorment al front de Madrid, en què passa la resta de la guerra. Pilar fa algun viatge esporàdic a Madrid per a estar amb el seu marit alhora que a sa casa acullen brigadistes, companys i camarades desplaçats dels seus llocs d'origen

 

Durant els dos primers anys de la postguerra, les seues activitats són pràcticament invisibles i de suport a la tasca guerrillera de la zona. Després de poc més d’un any, Manuel Martínez, que està amagat, aconsegueix documentació falsa per a intentar eixir per Figueres, on és detingut, portat a València, ingressat a la presó Model i després traslladat a la presó militar de Monteolivete. Poc després detenen el germà de Pilar, Vicente Llaneza.

 

Quan Manuel Martínez ix de la presó, es desplacen a Geldo, Castelló, com a metge rural ja que a València no el deixen treballar. S’hi estaran dos o tres anys. Quan tornen a València, es relacionen amb companys de la FUE i amb un altre grup habitual, metges tots ells, entre els qui destaca Eduardo Bartrina i la seua esposa Lolita, però també el professor Antonio Armengod, i els pintors Juanino Renau i Pepe Gumbau. A més d’aquests grups, estaven molt relacionats amb altres no sempre presents per raons diverses, però que mai deixaren d’estar entre els seus amics: Gonzalo Castelló, Lola Gaos, Vicente Vives, Manuel Usano i la seua esposa Ochita, Francisco Antolí Candela, Alberto García Esteve, Tonico Ballester… Juan Marín estigué present fins als seus últims dies, així com Pepe Bonet i les reunions de la FUE.

 

Anècdotes del caràcter de Pilar, contades pels seus fills, en denoten fermesa. Un grup de la FAI es va presentar a casa «d’un burgés» amb la intenció d’expropiar-la a la força i ella els va fer front. Després de la guerra un grup feixista també ho intentà sense èxit. En una altra ocasió, en arribar els trens de detinguts per a ser portats en camions a les presons, un pres, debilitat i destrossat, no va poder pujar al camió; un dels soldats comença a colpejar-lo i a increpar-lo i, en aquesta situació, s’escolta una veu de dona «del públic» que crida «assassí!, criminal!», davant del terror de tots els presents.

 

Obra:
Fonts orals:Vàries entrevistes amb Manuel Martínez Iborra, durant la dècada dels vuitanta.

Informació escrita dels seus fills Ángel i Carlos.

Entrevista a Alejandra Soler.


Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Comunisme
Vinculada a les entitats:
  • Partit Comunista d’Espanya (PCE)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Mª Fernanda Mancebo Alonso
Altres autors:Manuel Martínez Llaneza
Darrera modificació:2010-09-15 16:10:00