Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Ana-Matilde Martínez Iborra

Identificació:Professora, exiliada
Data de naixement:1910 (circa)
Data de defunció:1990 (circa)
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:Mèxic
Llocs de vinculació:Mèxic
Santo Domingo
Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Va iniciar el batxiller a sa casa, amb un professor particular segons costum de l’època, i el va acabar a l’Institut Lluís Vives.

Va cursar Filosofia i Lletres a la Universitat de València (1926-1931) i el doctorat a Madrid. Fou de les primeres joves de la FUE (Federació Universitària Escolar), igual que la seua germana Amalia. El seu germà Manuel, estudiant de Medicina, va contribuir a fundar la Federació.

El 1933 obtingué per oposició la plaça d’ensenyament mitjà i fou destinada a Irun. L’inici de la guerra la va sorprendre a Madrid, fent oposicions restringides per a càtedres d’institut. Fou membre de la FETE (Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança) i va donar classes a l’Institut-Escola de València i a l’Institut obrer (1936-1939).

El 1936 es casà amb l’escriptor, poeta i professor Antonio del Toro Fabuel, que pertanya a la UEAP (Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris) i escrivia a la revista Nueva Cultura, amb Josep Renau i altres. El tall de Vinaròs la va sorprendre a Barcelona mentre visitava el marit, adscrit a la Direcció general de Belles Arts amb Renau. Al final de la guerra s’exiliaren a França i Antonio del Toro fou internat en els camps de St. Cyprien i després Barcarés. En la segona quinzena de 1940 pogueren reunir-se a Burdeus i partiren cap a Santo Domingo.

Comença l’exili donant classe en un institut idealista, «Juan Pablo Duarte», fundat amb altres companys d’exili; i treballa en l’organització de la Biblioteca Nacional. Col·labora en la revista Ozama i en l’emissió radiofònica diària Hora del mundo.

La dictadura de Trujillo, malgrat haver-los acceptat, els feia sentir gran manca de llibertat i els va obligar a eixir cap a Mèxic, ajudats pel doctor Puche, director del SERE (Servei d’Evacuació dels Respublicans Espanyols) i exrector de la Universitat de València. Allà, protegits pel mateix, iniciaren el seu «desterrament amarg i definitiu». De nou tornà a l’ensenyança a l’Institut Lluís Vives, fins a la jubilació.

Amb Mercedes Maestre, metgessa, i Guillermina Medrano, professora, són les tres valencianes que honraren els seus ideals socials i polítics amb el seu treball, intel·ligència, honestedat i valor.

 

Obra:
Fonts orals:

Entrevistes i converses amb Ana-Matilde Martínez Iborra, i amb els seus fills, Antonio i Ana del Toro (dècada de 1980 i 1990).

Entrevistes i converses amb José Puche Planas i Teresa Arregui.


Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Correspondència personal, 1980-1990.


Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.institutoparaobreros.org/libertad/documentacion/personas/profesores/212-ana-matilde-martinez-iborra.html [Consulta:23/02/2010].

 


 

Fonts bibliogràfiques:Aub, Elena;  Mancebo, María Fernanda (1986). «Profesores en el exilio: Antonio del Toro, Ana Martínez Iborra y Santigo Genoves», Batlía, núm.  6 (otoño-invierno), 1986, p. 81-88.
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Comunisme
Vinculada a les entitats:
  • Institut Luís Vives de Mèxic
  • Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Mª Fernanda Mancebo Alonso
Darrera modificació:2010-09-18 18:55:41