Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Cèlia Viñas Olivella

Identificació:Poetessa, escriptora, pedagoga
Data de naixement:juny de 1915
Data de defunció:juny de 1954
Relacions familiars:Cunyada del poeta Josep Maria Llompart de la Peña.
Nascuda a:Lleida
Segrià
Lloc de defunció:Almeria
Llocs de vinculació:Mallorca
Almería
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    pedagoga
  • Activitat_Lliberal
    filòloga
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:Va néixer a Lleida, al carrer de La Palma núm. 23, el 16 de juny de 1915, on el seus pares, Gabriel Viñas Morant i Cèlia Olivella, s’havien instal·lat. El pare exercia de mestre a Palamós, però aconseguí el títol de catedràtic de l’Escola Superior de Magisteri i es van translladar a la capital del Segrià. Del matrimoni nasqueren tres filles, Cèlia i Encarna a Lleida i Gabriela a Mallorca. El 1923, Cèlia tenia vuit anys, el professor Viñas va guanyar la càtedra de Pedagogia de l'Escola Normal de Palma i la família va marxar cap a l’Illa,  cercant un clima més benigne pel reumatisme que patien la mare i la mateixa Cèlia.

Educada segons els principis pedagògics renovadors, Cèlia va estudiar a l’escola pública i féu el batxillerat a l’Institut Ramon Llull de Ciutat. Entre els seus professors hi havia Gabriel Alomar, el qual va influir de manera decisiva en les seves afeccions literàries. Quan acabà l’ensenyament secundari, ingressà en la Universitat Autònoma de Barcelona el curs 1934-1935 per fer la carrera de Filosofia i Lletres, però la va haver d’interrompre amb l'esclat de la Guerra Civil, que passà a Mallorca. Acabada la contesa, va retornar a la universitat on es llicencià l’1 de febrer de 1941 amb la màxima qualificació. Durant aquests anys, les activitats van ser incessants, participà de la vida literària i teatral, acudí a concerts, exposicions i col·loquis, i assistí als cursos de l’Institut francès i de l’Institut italià. Novament a Mallorca, va fer classes particulars i treballà com a bibliotecària al Círculo Mallorquín. No podia ser professora a l’institut perquè el seu pare havia estat depurat. Això no obstant, guanyà una beca del CSIC de Madrid, on es va traslladar per preparar les oposicions a càtedra de llengua i literatura. Va treure el número u i el març de 1943 s’instal·là a Almeria, on va exercir la docència fins a la seva mort. Es dedicà de ple a l’ensenyament portant a terme una intensíssima tasca cultural dins i fora de l’institut. Les vacances d’estiu les passava a Mallorca, on tenia més temps per escriure poemes i contes, i per completar les recerques començades al llarg del curs durant els diumenges, les nits d’insomi o les vacances petites. El 1946 publicà el primer poemari, Trigo del corazón, que aplega part dels poemes escrits des de 1935, i dos anys després, Canción tonta en el Sur (1948). Col·laborà també en revistes i inventà novel·les, Tierra del Sur, Viento de Levante i La Peregrina (inacabada), que restaren inèdites. Escriví pensant sobretot amb els seus alumnes la biografia Estampas de la vida de Cervantes, en ocasió del IV centenari, als actes del qual assistí convidada pel Ministeri d’Educació. Igualment, el 1947, el 17 de maig, va fer una actuació magistral al I Congrés Indaliano, moviment creat al voltant del grup de pintors, artistes i bohemis que es reunien a la Granja Balear capitanejats por Jesús de Perceval, i al qual s’havia afegit Cèlia després d'arribar a Almeria. L’estiu de 1951 acabà la col·lecció El primer botón del mundo y trece cuentos más i el 1953 els poemaris Palabras sin voz i Del foc i la cendra, on reuneix els poemes en català escrits entre 1935 i 1939 i entre 1949 i 1953. Aquest mateix any es va casar amb Arturo Medina. Pocs mesos després, unes hemorràgies la portaran a sotmetre’s a una operació quirúrgica, a conseqüència de la qual moriria el 21 de juny de 1954. L'empremta del seu magisteri és palesa als homenatges i publicacions que encara suscita la seva persona i la seva obra.
Obra:Poesia:

Viñas Olivella, Celia (1946). Trigo del corazón. Almería: Talleres «La Independencia».

Viñas Olivella, Celia (1948). Canción tonta en el sur. («Prólogo de Guillermo Díaz-Plaja. «Epílogo del ex-alumno» de Eugenio de Bustos). Almería: Imprenta Peláez.

Viñas Olivella, Cèlia (1953). Del foc i la cendra: poemes. Palma de Mallorca: Moll. [Col·lecció Les Illes d’Or, núm 55].

Viñas Olivella, Celia (1953). Palabras sin voz, Alicante: Col. Ifach.

Viñas Olivella, Celia (1955). Como el ciervo corre herido: poemas sacros. Almería [s.n]: Talleres Tipográficos de Emilio Orihuela.

Viñas Olivella, Celia (1964). Canto. Madrid: Ágora.

Viñas Olivella, Cèlia (2006). Del foc i la cendra. (2a ed.) Palma: Consell de Mallorca. Departament de Cultura.

Antologies:

Viñas Olivella, Celia (1976). Antología lírica. (Pròleg de Guillermo Díaz-Plaja; selecció i notes d’Arturo Medina). Madrid: Rialp.

Viñas Olivella, Celia (1979). Poesía última. (Presentació, ordenació i notes d’Arturo Medina). Almería: Monte de Piedad y Caja de Ahorros.

Viñas Olivella, Celia (2004). Oleaje. (Antologia poètica coordinada per Juan José Ceba). Almería: Novotécnia.

Poemes dins antologies colectives:

Sanchis Guarner, M. (ed.) (1951). Els poetes insulars de postguerra. Palma de Mallorca: Moll.

Conde, Carmen (ed.) (1967). Poesía femenina española. Barcelona: Bruguera.

Teatre:

Viñas Olivella, Celia; Fuentes Vázquez, Tadea (1974). La plaza de la Virgen del Mar. Comedia de títeres y de hombres. Almería: Librería-Editorial Cajal.

Narrativa:

Viñas Olivella, Celia (1967). Cuento de la Paverita. Almería: Librería-Editorial Cajal.

Viñas Olivella, Celia (1976). El primer botón del mundo y trece cuentos más. Madrid: Everest.

Viñas Olivella, Celia (1991). Viento levante: novela. Tierra del sur (fragmentos). (Prólogo de Arturo Medina). Almería: Instituto de Estudios Almerienses. Diputación Provincial.

Viñas Olivella, Cèlia (1995). El primer botó del món o qui va inventar el primer botó? (Traducció catalana d’Aurora Díaz-Plaja; il·lustracions de Jaime Azpelicueta). [Palma de Mallorca] Cort, D. L.

Crítica i assaig:

Viñas Olivella, Celia (1949). Estampas de la vida de Cervantes. Almería: Ajuntamiento de Almería: Biblioteca Francisco Villaespesa. Madrid: Dirección General de Archivos y Bibliotecas. [Nova edición: (2005) Ayuntamiento de Alcalá de Henares].

Viñas Olivella, Celia (1976). Lecciones cervantinas. Almería: Librería-Editorial Cajal.

Viñas Olivella, Celia (1987). «Almería y los Indalianos». En: Andrés Díaz, José. El Indal, Almería: Almería de Ediciones, p. 129.

Viñas Olivella, Celia (1995). De esto y aquello. (Articles recopilats per Arturo Medina). Almería: Instituto de Estudios Almerienses. Diputación Provincial.

Altres:

Cèlia Viñas (2006). En: Munar i Munar, Felip (ed.). Cèlia Viñas: entre el record i l’esperança. (Poemes inèdits, recull d’obra en català, correspondència inèdita). Palma de Mallorca: Documenta Balear.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Cartes de Celia Viñas Olivella adreçades a Joaquim Verdaguer». Barcelona: Biblioteca de Catalunya, Ms. 3147/9.
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.com/autors/vinasc/pagina.php?id_sec=307 [Consulta: 24/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Abelló, Montserrat; Aguado, Neus; Julià, Lluïsa; Marçal, Maria-Mercè (curadores) (1999). Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona: La Magrana, p. 53-59.

Casanova Párraga, Diego Antonio (1955). Vida y obra de Celia Viñas Olivella. (Prólogo de Gerardo Diego; dibujos Luis Cañadas) Madrid [s. n.].

Díaz-Plaja, Guillermo (1976). «Celia Viñas y su poesía». En: Viñas Olivella, Celia. Antología lírica. Madrid: Rialp, p. 9-27.

Diversos Autors (1974). Homenaje a Celia Viñas. Almeria: Librería-Editorial Cajal.

Fernández Revuelta, José (1994). «Cèlia Viñas i el moviment Indaliano». En: Lluc, núm. 780 (maig-juny) p. 20-22.

Galera Noguera, Francisco (1991). Vida y obra de Celia Viñas. Almeria: Instituto de Estudios Almerienses.

Llompart, Josep Maria (1994). «Cèlia Viñas». En: Lluc, núm. 780 (maig-juny) p. 3-6.

Medina, Arturo (1974). «Cèlia Viñas y el teatro». En: Viñas, Celia. Plaza de la Virgen del Mar. Almeria: Librería-Editorial Cajal.

Medina, Arturo (1994). «Cèlia Viñas i Almeria». En: Lluc, núm. 780 (maig-juny), p. 14-16.

Mulet Trobat, Bartomeu (1993). «El professor Gabriel Viñas i el seu context socio-educatiu pre-franquista». En: Lluc, núm. 776 (setembre-octubre), p. 15-17.

Naranjo Díaz, María Adela (2001). Cèlia Viñas: personalidad y actividad pedagógico-cultural en Almería (1943-1954). Almería: Instituto de Estudios Almerienses.

Payeras, María (2003). El linaje de Eva: tres escritoras españolas de postguerra: Á. Figuera, C. Viñas, G. Fuertes. Madrid: Sial, p. 61-76.

Payeras, María (2009). Espejos de palabra. La voz secreta de la mujer en la poesía española de posguerra (1939-1959). Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, p. 159-160.

Pons i Pons, Damià (1993). «Conversa amb Gabriela Viñas». En: Lluc, núm. 776 (setembre-octubre), p. 43-48.

Pons, Margalida (1998). Poesia insular de postguerra: quatre veus dels anys 50. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abad Oliva, núm. 192), p. 199-215.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Joventut Creadora
  • Neopopularisme
Vinculada a les entitats:
  • Institut d'Educació Secundària Celia Viñas (Almeria)
  • Moviment Indaliano
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Luisa Cotoner Cerdó
Altres autors:i Araceli López Tello
Darrera modificació:2010-09-27 00:43:07