Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Concepción Puig Sanchis (Concha)

Identificació:Liberal, exiliada
Data de naixement:1900 (circa)
Data de defunció:juny de 1997
Relacions familiars:Casada amb Arturo Soria Espinosa, editorialista i escriptor. Cunyada de Carmelo Soria.
Nascuda a:Alcúdia
Ribera Baixa
Lloc de defunció:(Madrid)
Madrid
Llocs de vinculació:València
Santiago de Xile
Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Naix a Alcúdia de Carlet. D’allà passen a Alacant i a Madrid. Família molt liberal, partidària que els fills i les filles estudient. Als 12 anys va l’Institut-Escola de Madrid. Té una germana, Francisca Puig, en la residència de senyoretes que dirigia María de Maeztu. Aquesta residència, anomenada primer «Grupo de señoritas», es va fundar pel mateix reial decret de 6 de maig de 1910 que va crear la Residència d’Estudiants. Però va començar a funcionar el 1915 a dos locals del carrer Fortuny, números 28 i 30, que va deixar lliure la Residència dels xics, després de traslladar-se als altells de l’Hipòdrom. Per descomptat, l’arrel d’ambdues és la Institució Lliure d’Ensenyança. José Castillejo, el director de la Residència d’Estudiants, va trobar la persona adequada que podia interpretar i realitzar els desitjos de la JAE (Junta per a l’Ampliació d’Estudis). Fou María de Maeztu. Germana de Ramiro de Maeztu i alumna d’Ortega, participava de la passió dels institucionistes d’europeïtzar Espanya.


A Espanya, el moviment d’educació de la dona va començar a sentir-se amb prou retard, i encara al 1915 era difícil convéncer els pares de províncies que enviaren les filles a estudiar a Madrid. Per això, la família Puig té molt de mèrit. En octubre de 1919 ja està Paquita a Madrid, amb 17 anys, per a estudiar Ciències Naturals.


Conchita no va arribar a estar a la Residència, però el seu esperit i la formació provenen d’ella. Curiosament l’arxiu d’aquesta institució educativa es va mantenir, malgrat la guerra, guardat en un bagul per la secretària de María, Eulalia Lapresta. Aquestes notes foren lliurades a Carmen Zulueta per Conchita, «la seua germana menor, la meua vella amiga, que li les envia com a curiositat, i afegeix que Paquita s’indignaria si sapiguera que me les ha enviades».


En les entrevistes que vaig mantenir amb Conchita durant els anys vuitanta, em parlava dels estudiants de la FUE que freqüentava i de les activitats culturals que realitzaven contra la Dictadura de Primo de Rivera. I també de les conferències i visites amb els professors a llocs d’interés. Del batxiller passà a la Facultat de Filosofia i Lletres. Hi estaven encara Ortega, García Morente, Xavier Zubiri, Gaos... i hi va conéixer qui seria el seu marit, Arturo Soria i Espinosa, nét del constructor de la Ciutat lineal. Arturo va fundar la FUE de Madrid amb Carmen Caamaño, José López Rey, Sbert i altres en el curs 1927. S’oposaven a la dictadura però també tenien una idea molt clara del que havia de ser la universitat i la societat espanyola, en la línia de l’ILE (Institució de Lliure Ensenyament).


Quan va caure la monarquia, aquests estudiants donaren tot el seu vehement suport al règim republicà. En opinió de Conchita, els comunistes desvirtuaren els seus propòsits però és que ella, tot i que de la FUE, era d’Esquerra Republicana. Quan es va fer oficial va perdre capacitat de crítica, en opinió seua. Durant la guerra, foren perseguits i gràcies a Julián Besteiro es pogueren refugiar a l’ambaixada de Xile (ambaixador Morla). Al final, amb l’assalt dels franquistes a les ambaixades, pogueren eixir «de quatre en quatre» i aconseguiren embarcar cap a Xile (aquest període no puc documentar-lo per ara). Allà, Arturo i Conchita, amb un altre gran amic, José R. Morales, fundaren l’editorial Cruz del sur i realitzaren nombroses activitats. També crearen el teatre universitari, El Búho, rèplica de l’homònim de València. I després el Teatre ancional.


Ens vam escriure fins a la seua mort i em va ajudar en tots els meus treballs. Era profundament creient, intel·ligent i generosa.

Obra:
Fonts orals:

Entrevistes i correspondència amb Conchita Puig, 1980-1990.

Entrevista amb Arturo Soria Puig, circa 1980.

Entrevista amb Carmen Caamaño, circa 1980.

Entrevistes amb José R. Morales, circa 1980.

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Arxiu personal d'Arturo Soria i Espinosa.
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Soria, Arturo (1983). Labrador del aire. Madrid: ediciones Turner, 1983. Pròleg biogràfic d'Arturo Soria Puig.

Zulueta, Carmen de; Moreno, Alicia (1993). La Residencia de señoritas. Ni convento ni college. Madrid: Publicaciones de la Residencia de Estudiantes. CSIC.

Mancebo, M. Fernanda (1988). La universidad de Valencia en guerra. La FUE (1936-1939). València: Ajuntament de València. Universitat de València.

Mancebo, M. Fernanda (1988). «El joven Maravall y la Federación Universitaria Escolar». En: Homenaje a José Antonio Maravall (1911-1986). València: Consell Valencià de Cultura.

Mancebo, M. Fernanda  (1994). La universidad de Valencia de la monarquía a la República. València: PUV Instituto Juan Gil-Albert.

Mancebo, M. Fernanda (2008). La España de los exilios. Un mensaje para el siglo XXI. València: PUV.

 

Vinculada a les entitats:
  • Institució Lliure d'Ensenyament (Madrid)
  • Esquerra Republicana
  • Federació Universitària Espanyola (FUE)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Mª Fernanda Mancebo Alonso
Darrera modificació:2010-10-04 20:42:54