Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Carmen Solero Asturiano

Identificació:Mestra, comunista
Data de naixement:febrer de 1914
Data de defunció:juliol de 1996
Relacions familiars:Fou filla única d'una familia humil. Es va casar molt jove amb el pintor valencià Carreño; es va divorciar i es casà en segones noces amb Peregrín Pérez.
Nascuda a:València
Lloc de defunció:València
Llocs de vinculació:Rússia
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Va nàixer a València el 1914. Sa mare era portera i son pare policia municipal. Es va casar molt jove –als 18 anys- pel civil, amb el pintor valencià Francisco Carreño Prieto, de que després es divorciaria. Aquest, quan esclata la guerra, s’havia integrat en la secció d’arts plàstiques de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes i havia realitzat nombrosos cartells. El 1956 es traslladà a Palma de Mallorca, on ocupà una càtedra de dibuis. Es va casar de nou amb Carmen Gómez, filla del pintor Constantino Gómez, professor de pintura i dibuix al col·legi de l’Alameda de València, l’Institut per a l’ensenyament de la dona, que es regia per la docència de la Institució Lliure d’Ensenyança.

Per la seua banda, Carmen Solero va arribar a l’URSS enviada –en companyia de Concha Bello, ambdues amigues íntimes d’Alejandra Soler- en comissió de serveis pel Ministeri d’Instrucció Pública de la República. Com molts altres mestres espanyols, hi atengueren l’educació dels xiquets evacuats d’Espanya per la Guerra Civil. La major part dels xiquets procedien del País Basc i d’Astúries –entre aquests últims estarien els germans de Francisca Puelles (Amaya), dona de Vicente Muñoz Suay.

Aquests/es mestres impartien classes a les Cases de nens, normalment en el camp pels voltants de Moscú, i residien en pavellons annexos al principal, on es trobava l’escola, les dependències dels xiquets, els menjadors i la infermeria.

Carmen Solero i Concha Bello vivien a Prarda. La Segona Guerra Mundial separaria les amigues. Alejandra Soler va marxar al sud i després a l’oest de Rússia, fins que després de moltes peripècies que relata en el seu llibre La vida es un río caudaloso…, tornà a Moscú amb el seu marit Arnaldo Azzati i es retrobà amb Carmen Solero. Com no tenien casa, Carmen, que s’havia casat amb Peregrín Pérez –heroi de la guerra espanyola i cap militar en la Segona Guerra Mundial-, els va cedir una habitació en un pis comunal, entre ella estudiava en una escola del partit. Hi visqueren part de l’any 46 i el 47.

Carmen Solero tornà amb Arnaldo i Alejandra a Espanya i va viure amb ells a Madrid, fins que va aconseguir un treball de mestra en una escola privada de València. Amb el temps tornaria amb Alejandra en un viatge a Moscú; també realitzaren altres viatges, com a la Xina, a Mèxic…

No va tenir fills. Al final de la seua vida estigué en una residència de Torrent, malalta d’Alzheimer, d’on s’escapava contínuament. Va morir a València en la clínica El Consuelo el 1996.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:


 

 

 

Carmen amb el seu company Peregrín Pérez Galarza (Ricardo) al poc d'arribar a l'URSS. Font: http://www.elcantodelbuho.org/expos/peregrin/index.html [Consulta: 24/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Comunisme
Vinculada a les entitats:
  • Ministeri d’Instrucció Pública
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Yolanda Blasco Gil
Darrera modificació:2010-10-08 15:41:13