Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Àngels Anglada d'Abadal

Identificació:Poetessa, novel·lista, hel·lenista
Data de naixement:març de 1930
Data de defunció:abril de 1999
Relacions familiars:Filla de Joan Anglada Vilardebó i Maria d'Abadal i Pedrals. Tres germans: Pilar, Josep Maria i Enriqueta. Casada amb Jordi Geli Aguadé. Tres filles: Núria, Rosa i Mariona.
Nascuda a:Vic
Osona
Lloc de defunció:Figueres
Alt Empordà
Llocs de vinculació:Vic
Figueres
Vilamacolum
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
  • Activitat_Lliberal
    filòloga
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:Va néixer a la Casa Fontcoberta, un gran casal amb un jardí una mica salvatge al carrer de la Riera de Vic, que acollia també el despatx d'advocat del seu pare. Va estudiar el batxillerat al Col·legi Pare Coll de monges dominiques. Allà ja va tenir bons professors que més endavant retrobaria a la universitat, com per exemple el llatinista Joan Bastardas. Als nou anys va començar a escriure versos, sota la influència de Verdaguer, segons ella mateixa ens explica. Es llicencià en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Es va casar amb un company de curs, l'empordanès Jordi Geli. Primer van viure a Barcelona, on van néixer les seves tres filles, i passaven els estius a la casa pairal del marit a Vilamacolum. L'any 1961 es van traslladar a viure a Figueres i, quan va tenir les filles més grans, Anglada va començar a impartir classes de grec i llatí al col·legi de les Escolàpies i més endavant també a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. Va col·laborar amb Òmnium Cultural i va participar amb el seu marit en l'Assemblea de Catalunya. L'any 1969 començà a col·laborar com a crítica literària a la revista El Pont i al setmanari Canigó. L'any 1972 va publicar el seu primer llibre de poemes, Díptic, compartit amb Núria Albó. I l'any següent va viatjar per primera vegada a Grècia. A partir de 1979, quan guanyà el premi Josep Pla per la novel·la Les Closes, ja no deixà de publicar. Amb la novel·la Sandàlies d'escuma va obtenir l'any 1986 el premi Lletra d'Or i el Premi de la Crítica, el mateix any que moria el seu marit. L'any 1991 va entrar a formar part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, com a membre numerària, per a cobrir una plaça d'escriptora. La novel·la El violí d'Auschwitz, de 1994, representarà una fita important en l'obra angladiana. Aquest mateix any rep la Creu de Sant Jordi. Dos anys més tard, el IEC la va nomenar representant al Consell Social de la Universitat de Girona i l'any 1998 va assumir la vicepresidència de la Secció Filològica. Amb la seva incorporació al IEC la passió per la llengua trobava un vehicle d'expressió. Col·laborà amb entusiasme en la redacció del Diccionari de la llengua catalana i hi aportà mots empordanesos. L'obra d'Anglada és un diàleg constant amb els clàssics i és bastida sobre tres pilars fonamentals: la llengua, la memòria i el compromís. Així, la tria i la defensa de la llengua, el compromís envers aquesta llengua i envers el país, el paisatge i el territori, sempre sense perdre de vista el passat que li serveix per il·luminar el present, són els eixos de la seva vida i de la seva obra, estretament lligades. Va llegir, va escriure, va ensenyar. Va tenir una vida familiar plena. Va morir el dia de Sant Jordi de 1999, a Figueres i és enterrada al petit cementiri de Vilamacolum, ben a la vora del casal familiar, escenari de la seva primera novel·la. Va deixar un excel·lent record, per la seva humanitat, per la seva obra ben feta.
Obra:

Díptic (amb Núria Albó), Barcelona: Destino 1972. Poesia.
Memòries d'un pagès del segle XVIII (amb Jordi Geli), Barcelona: Curial 1978. Prosa.
Les closes, Barcelona: Destino 1979. Novel·la.
Kyparissia, Barcelona: La Magrana 1980. Poesia.
No em dic Laura, Barcelona: Destino 1981. Narrativa breu.
Viatge a Ítaca amb Josep Carner, Olot: Miquel Plana 1982. Assaig literari.
Viola d'amore, Barcelona: Destino 1983. Novel·la.
Les germanes de Safo. Antologia de poetes hel·lenístiques, Barcelona: Edhasa 1983; Barcelona: La Magrana 1997. Traducció.
Sandàlies d'escuma, Barcelona: Destino 1985. Novel·la.
El bosc de vidre, Barcelona: Destino 1987. Narrativa breu infantil.
Abdó Terradas, L'esplanada, Barcelona: Curial 1987. Traducció.
Paisatge amb poetes, Barcelona: Destino 1988. Assaig literari,
El mirall de Narcís, Sabadell: Ausa 1988. Assaig literari.
Artemísia, Barcelona: Columna 1989. Novel·la.
Columnes d'hores, Barcelona: Columna 1990. Poesia.
La daurada Parmèlia i altres contes, Barcelona: Columna 1991. Narrativa breu.
L'agent del rei, Barcelona: Destino 1993. Novel·la.
Paradís amb poetes, Barcelona: Destino 1993. Assaig literari.
La grua Estontola, Barcelona: Cruïlla 1993. Narrativa breu infantil.
Meleagre de Gàdara, Epigrames, Barcelona: Columna 1993. Traducció.
El violí d'Auschwitz, Barcelona: Columna 1994. Novel·la.
Arietta, Barcelona: Columna 1996. Poesia.
L'hipopòtam blau, Barcelona: Columna 1996. Narrativa breu infantil.
El bruel de Castelló, Gaüses (Vilopriu): Llibres del Segle 1996. Narrativa breu infantil.
Relats de mitologia: els déus, Barcelona: Destino 1996. Narrativa breu.
Relats de mitologia: els herois, Barcelona: Destino 1996. Narrativa breu.
Quadern d'Aram, Barcelona: Columna 1997. Novel·la.
Retalls de la vida a Grècia i a Roma, Barcelona: Empúries 1997. Assaig literari.
Nadal, Barcelona: Columna 1998. Narrativa breu infantil.
Nit de 1911, Barcelona: Empúries 1999. Narrativa breu.
L'àngel, Barcelona: Empúries 2000. Narrativa breu.
Daniel Varudjan, Terra porpra i altres poemes (amb Maria Ohanessian), Barcelona: Columna 2000. Traducció.
Obres completes. Volum 1: narrativa, Barcelona: Edicions 62 2001.
Incitació a la lectura. Articles de crítica literària, Barcelona: PAM 2008.
Compromís de poeta. Articles d'opinió de M. Àngels Anglada, Vic: Eumo 2009.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.com/autors/angladama/ [Consulta: 27/03/2010].

Vegeu també: website de la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona.
Exposició virtual Quadern d'Anglada. Exposició: Maria Àngels Anglada 1930/1999. Vida i obra, comissariada per Lluís Rius i Mariàngela Vilallonga.

Fonts bibliogràfiques:Francesc Foguet (2003). Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria, Barcelona: Pòrtic.

website de la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona.

Exposició virtual Quadern d'Anglada.
Vinculada a les entitats:
  • Institut d'Estudis Catalans (IEC)
  • Institut d'Educació Secundària Ramon Muntaner (Figueres)
  • Col·legi Escolàpies (Figueres)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Mariàngela Vilallonga Vives
Darrera modificació:2010-08-02 19:32:02